La ‘pandèmia de la salut mental’ passa dels adolescents als adults de més de 50 anys

Just abans de l’inici de l’acte, Mur destacava que “sense salut mental no hi ha salut”, i ha remarcat, al costat de Dorca, que “la salut ha d’estar present en totes les decisions polítiques” per tal de treballar a fons “ja no en la salut sinó en el nostre benestar, que és una qüestió més a llarg termini”. El psiquiatra ha lamentat que a Andorra, a nivell general, “tenim una mancança important de dades epidemiològiques poblacionals”. D’aquí que s’hagi referit als elevats increments que hi ha hagut, a nivell europeu, en trastorns de personalitat o idees suïcides. No obstant això, Mur ha remarcat que també s’han notat increments d’activitat i canvis de tendència en “en el petit univers del nostre SAAS”. Així, ha exposat que si al 2022 es van atendre 3.600 pacients, al 2023 van ser 4.100. I si hi va haver 39.200 visites de facultatius, ja fossin de psiquiatres o de psicòlegs clínics, l’any passat es van fer 42.933 visites. I s’ha notat, s’ha dit ja, “un canvi de tendència”. Si del 2021 al 2022 l’increment de visites era deguda a l’atenció a adolescents, del 2022 al 2023 “això s’ha aturat o com a mínim s’ha modificat”. I ara l’increment de visites ve per una major presència d’adults a partir de 50 o 55 anys que “ens crida l’atenció”. Mur ha explicat que si l’impacte de la pandèmia del coronavirus es va veure de seguida en els adolescents, ara “estem rebent l’impacte de la pandèmia i la post pandèmia” en els adults que, a més, sofreixen un “empitjorament de la salut” amb dolors crònics, diabetis… i a tot plegat s’hi sumen “factors psicosocials” derivats de “situacions econòmiques o familiars”. -seguirà ampliació-