La Plataforma per la llengua destaca que només a Andorra el català no té “un estatus legal inferior”

L’informe, en línies generals, reconeix la complicada situació del català, que atribueix -en un to marcadament polític, no es pot negar- al fet d’haver estat “els darrers segles una llengua sotmesa a la repressió, la relegació i la desvaloració oficials”. I és aquí on s’afirma que “encara en l’actualitat i amb l’excepció d’Andorra, té als territoris on és autòctona un estatus legal inferior a aquell que tenen altres idiomes sobrevinguts, imposats per les autoritats”. Això acaba suposant, asseguren els autors de l’informe, “la pèrdua d’espais d’ús i de valor simbòlic i utilitari del català”. Una dada que es valora positivament és la que indica que “el percentatge dels habitants d’Andorra que diuen que el català és la llengua en què van aprendre a parlar creix, en quatre anys, del 35,7% al 44,1%” Com s’ha dit, l’anàlisi és pessimista en la gran part dels territoris estudiats. El Principat, en aquest sentit, seria un oasi, no pas perfecte. Una dada que es valora positivament és la que indica que “el percentatge dels habitants d’Andorra que diuen que el català és la llengua en què van aprendre a parlar creix, en quatre anys, del 35,7% al 44,1%”. D’aquesta forma, “la situació torna a nivell de l’any 1995″. Són dades, es remarca, aportades per l’Enquesta de coneixements i usos lingüístics d’Andorra. I aquest treball, afirmen els autors de l”InformeCAT 2023′, permet veure l’evolució des del 1995 i es comprova que “després que les dades de principi de segle fossin preocupants, les del 2022 apunten, de manera general, a una recuperació molt positiva de la situació de la llengua”. En aquest sentit, es posa en relleu que el 44% de persones que ara afirmen haver après com a primer idioma el català ha crescut fins a nou punts des del 2018 i gairebé quinze des del 2009. “A més, el 2022 el català era la llengua amb més parlants inicials, per sobre del castellà, un fet que no es produïa des del 1995”, valoren. Una altra estadística que es destaca és el percentatge de gent que manté el català quan parlen amb un interlocutor que empra l’espanyol. A Andorra, ho fan una de cada cinc persones (el 20,6%). Potser, admeten, no és la xifra ideal, però queda molt per sobre de la realitat de la resta de territoris. A Catalunya es queda en el 12%; a Balears, en el 9,4% i a València, en el 5,5%. S’admet, però, que al país també cal millorar en certs àmbits. Especialment al comerç, on als grans magatzems només parlen únicament en català el 24% dels ciutadans i un 33% ho fa tant en aquesta llengua com en castellà. Des de l’entitat ho contrasten amb el 74% que es registra als bancs, asseguradores i gestories. “És possible que això s’expliqui, en part, per la presència més elevada d’immigrants, i d’immigrants castellanoparlants, entre el personal dels grans magatzems: un dels efectes de la diglòssia és que els membres del grup lingüístic relegat s’adaptin a la llengua del grup lingüístic privilegiat, fins i tot allà on la llengua del grup lingüístic relegat és l’única oficial. Amb tot, cal tenir en compte que el 2022 el català era la llengua inicial o «materna» del 44,0% de la població andorrana; el castellà, del 40,3%; el portuguès, del 13,5%, i el francès, del 10%”, s’argumenta en l’informe. Un aspecte que s’ha volgut destacar és una de les darreres accions que s’han impulsat per fomentar l’ús del català: el conveni amb els cinemes Illa Carlemany per oferir preus especials per veure films en la llengua oficial. Cal recordar que la mesura inclou al llarg de l’any 12 títols, l’entrada per als quals costarà només 4 euros.