La producció de la central hidroelèctrica de FEDA és la segona més baixa dels darrers 17 anys

Amb el canvi climàtic ha quedat clar que l’aigua no és un bé infinit. La sequera que s’ha viscut aquest 2023 ha posat en relleu la importància, més que mai de fer-ne una bona gestió. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha posat en relleu que l’any passat es va tancar amb un consum de 158 litres per persona i dia tenint en compte la població resident. Segons ha dit, “és la dada més baixa de les darreres dècades i s’atansa el que marca la Llei d’Economia Circular que són 150 litres”. Tenint en compte que es preveu tancar l’any amb 9,2 milions de turistes i 11 milions de pernoctacions, diu, que “cal fer una gestió integral i racional dels recursos hídrics, així com elaborar una governança a través de la creació de l’Agència de l’Aigua que es preveu per a la segona meitat de la legislatura”. També ha posat en relleu que s’està treballant en dos indicadors per avançar-se a situacions de sequera. “Els mesos d’hivern acostumaven a ser de poca producció, mentre que ara al març i a l’abril hem tingut pics per culpa de la fosa de neu avançada i els mesos d’estiu i tardor són secs” La manca de precipitacions ha provocat una disminució de la producció d’electricitat a través de la central hidroelèctrica de FEDA. Segons ha explicat el cap d’explotació, Domènec Torra, ara mateix “produïm un 14% de la demanda del país”. Amb les dades a la mà suposa la segona xifra més baixa dels darrers 17 anys, per darrere del 2007. Remarca que en un any bo, s’està entre el 18% i el 20% de la demanda total del país. Posa de manifest que darrerament s’està veient que “els mesos d’hivern acostumaven a ser de poca producció, mentre que ara al març i a l’abril hem tingut pics per culpa de la fosa de neu avançada i els mesos d’estiu i tardor són secs”. NO SOM CONSCIENTS DEL PREU DE L’AIGUA Durant la jornada s’ha posat sobre la taula la manca de dades per tal de poder gestionar correctament l’aigua. Qui va ser el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Lluís Ridao, ha explicat que a Catalunya els embassaments estan per sota del 18%. A Andorra, la investigadora d’Andorra Recerca + Innovació, Marta Domènech, ha dit que el cabal està un 54% per sota de la mitjana del període de referència entre el 2010 i 2020. En aquest sentit, diu que estan treballant en escenaris de sequera que tindran efectes en el cabal i en la producció d’energia. El 2007 va ser l’any més sec en què es preveia una reducció del cabal dels rius del 69%. El riu Valira al seu pas per Andorra la Vella aquest dijous. L’acumulació de l’aigua en el sòl també és important. Exposa que “l’any passat amb una mica menys de pluja la disminució va ser del 37%, però quan la sequera persisteix les reserves s’esgoten”. Els ponents pensen que la pròxima crisi que hi hagi serà la de l’aigua. A Andorra possiblement la gent no acaba sent conscient que aquest és un bé limitat. Ridao posat l’exemple que “paguem més per la televisió per cable que per l’aigua i la gent no és conscient del que costa fer-ne una gestió”. Un altre aspecte que s’ha posat sobre la taula és el del creixement de la població arreu i com això afectarà.