El cabal dels rius millora i al novembre se situa un 16% per sota de l’habitual

L’investigador de l’AR+I, Oriol Travesset, ha recordat que el mes d’octubre es va tancar amb un cabal dels rius un 38% inferior a l’habitual pel període de referència, però que en ser un mes “relativament plujós” ha ajudat a millorar la situació al novembre. Amb dades actualitzades a 29 de novembre, “estem pràcticament un 16% per sota”, per tant “sí que és cert que s’ha recuperat però seguim amb nivells inferiors”. Amb tot, Travesset assenyala que la preocupació “no és tant el que tenim a dia d’avui, sinó el que es porta acumulat”. I és que la previsió dels investigadors és que es tanqui l’any amb una pèrdua de cabal, de mitjana, del 50%. “Aquest any l’hidrograma, que seria el perfil mensual dels rius ha sigut molt atípic”, assenyala, afegint que aquesta situació “segur que també haurà afectat molt a la producció hidroelèctrica”. Travesset assenyala que la preocupació “no és tant el que tenim a dia d’avui, sinó el que es porta acumulat” De la temàtica se’n parlarà, justament, demà a la tercera edició de la Jornada de l’energia i ciutats sostenibles que se celebrarà a Sant Julià. Des de l’AR+I s’exposaran també resultats d’un cas d’estudi que s’ha dut a terme per analitzar quins nivells de pèrdua de cabal es pot arribar a assolir en “anys de sequera extrema”. Travesset avança que segons les dades recollides, en anys extrems les reduccions arribarien al 70% “d’aquí al 2050”. Cal tenir present que les conclusions del projecte Piragua que analitza la situació global als Pirineus assenyalen que el cabal es podria reduir fins a un 15% en l’horitzó 2040 i més d’un 20% fins a finals de segle. “El canvi és tan fort a nivell de reducció de disponibilitat d’aigua que hi ha mesures que s’han quantificat vinculades a l’eficiència i l’estalvi que són imprescindibles”, exposa Travesset, citant, per exemple, la reducció de pèrdues de la xarxa. Amb tot, remarca que “els canvis que poden venir són tan grans que segurament hi hauran d’haver mesures més dràstiques en les quals no hem entrat al detall”, però sí que anirien vinculades “al creixement urbanístic”, un tema “que ja fa uns mesos que està en qüestió i que caldrà treballar a fons”. Un altre dels elements que s’haurà de tenir en compte és la definició de protocols i plans d’actuació per casos de necessitat, “per sequeres extremes”. Un tema que ja s’ha començat a treballar i en el qual des de l’AR+I es dona suport per definir quins han de ser els indicadors i els càlculs a tenir en compte.