La Pubilla busca hereu

L’Emilia, de seixanta-cinc anys, és l’única responsable de la botiga. “Porto aquí vint-i-tres anys i estic molt contenta. He treballat molt, la veritat. Però també em va tocar tirar-ho endavant en el seu moment”, explica en una conversa amb l’Altaveu. Abans d’ella, La Pubilla ja tenia molta història, ja que l’antiga propietària també va gestionar el negoci durant uns vint anys més. “La veritat és que tinc molt bona clientela. Tothom que ve és gent treballadora del barri. No em valc del turisme, només a vegades para algú perquè puja cap a dalt”, assegura l’Emilia, orgullosa d’haver aconseguit fidelitzar a gent del país. “Treballo aquí moltes hores. Obro a les sis del matí fins a les dues, i a la tarda faig de dos quarts de cinc a les nou de la nit. De dilluns a dissabte”, assenyala tot reflexionant que “si vols cobrar, has de treballar”. “Els clients diuen que em trobaran a faltar i jo també els trobaré a faltar a ells. Són molts anys i els hi tinc molta estima”, s’emociona l’Emilia Durant aquests dies La Pubilla encara roman oberta, doncs només fa dos mesos que ha penjat el cartell d”es traspassa’. Motius suficients perquè la clientela s’hagi acostat a la botiga per felicitar-la i agrair-li tot el que ha fet pel barri. “La gent està trista. Els clients diuen que em trobaran a faltar i jo també els trobaré a faltar a ells. Són molts anys i els hi tinc molta estima. Han estat molt bona gent, bons pagadors i no tinc res a dir”, reflexiona amb els ulls plorosos d’emoció. L’Emilia, darrere d’un mostrador per on han passat molts veïns de la zona. Per ella no ha estat fàcil. I menys quan toca combatre contra les grans cadenes de supermercats, cada cop més establertes a les grans ciutats. És per això que amb treball i molta energia se n’ha pogut sortir: “Cal estar-hi moltes hores. A mi em va bé obrir a les sis del matí perquè la gent va a treballar i passen per aquí. Passen a recollir entrepans, begudes, etc. A mi em va molt bé, perquè tot està tancant i llavors aprofito. De 6 a 9 del matí tot està tancat i jo ja tinc la caixa feta”, assegura. Després de trenta-cinc anys vivint i treballant a Andorra, ha arribat el moment de jubilació per a l’Emilia. “S’ha de fer un gran esforç, però m’ha valgut la pena i tot ha anat rodat. Per això ara que tinc seixanta-cinc anys, els meus fills volen que em jubili. Sempre em diuen: ‘mare, descansa una mica’… I és cert que ja em toca”, conclou. Ara toca trobar nous propietaris per una botiga, La Pubilla, que tota la vida ha estat alimentant a un sector nombrós de la parròquia andorrana. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]