La UE podrà accedir fins a la cuina dels agents financers per garantir que obeeixen les exigències

Els supervisors financers europeus tindran -o tindrien almenys segons la voluntat inicial de la Comissió Europea- tota la potestat de revisió del sistema financer andorrà. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) no només hi quedaria subrogada sinó que hauria de facilitar la feina als organismes de control europeus. A més, tots els costos derivats de les revisions que s’hagi de fer a la plaça financera andorrana per assegurar-se que compleix amb les exigències europees els haurà d’assumir “l’Estat associat”, és a dir, el Principat. [related:articles:1] ¿Com es faria per part de la UE la revisió del sistema financer andorrà? “L’estat associat ha de proporcionar a les autoritats de supervisió financera de la Unió una descripció detallada del seu sector financer, inclosa una llista dels proveïdors de serveis financers autoritzats o registrats i la seva situació jurídica, identitat dels administradors, identitat i nacionalitat dels accionistes, relacions de grup, rellevància econòmica (actius bancaris totals, actius gestionats, primes d’assegurances totals) i qualsevol informació addicional requerida per les autoritats de supervisió financera de la Unió per a la realització d’aquesta revisió”, indica el protocol. Més coses: “Les autoritats de supervisió financera de la Unió han de dur a terme les revisions del balanç i de la qualitat dels actius dels sectors bancari i assegurador sobre la base de la seva metodologia en cooperació amb les autoritats competents pertinents de l’Estat associat. L’existència, l’estructura i la qualitat del pla de garantia de dipòsits, [esquema de garantia d’assegurances] i els fons de resolució seran avaluats per la Junta Única de Resolució d’acord amb la legislació de la UE pertinent.” Europa es reserva el dret de poder recórrer, “si escau, a l’assistència de tercers a nivell nacional o internacional, així com d’organitzacions privades” i els costos associats a la revisió, ja s’ha dit, els haurà d’assumir a Andorra. En tots els casos les despeses sempre “aniran a càrrec de l’Estat associat”. [related:articles:2] Més qüestions que avaluaria la UE si el que proposa Brussel·les quedés tal i com s’ha posat sobre la taula. “La Unió Europea avaluarà la integritat i la conformitat de la legislació i del marc normatiu de l’Estat associat” amb el cos normatiu de la UE que pertoqui. “Avaluarà, en particular, el compliment de les disposicions dels actes de la Unió Europea aplicables a tots els serveis financers del mercat interior de serveis financers sense cap distinció; i les disposicions dels actes de la Unió Europea aplicables als serveis financers en el segment específic de l’interior mercat de serveis financers”. “El compliment de la legislació i del marc normatiu de l’Estat associat amb el cos normatiu comunitari pertinent pot ser avaluat per una consultoria externa. La Comissió Europea definirà els termes de referència de l’avaluació del compliment i informarà l’Estat associat del procediment de contractació i els seus resultats”. ACCÉS GRADUAL SI ES VOL Totes aquestes avaluacions es faran de forma general a tot el sector financer o de forma segmentada. Andorra, si mai fos el cas, des del moment que entrés en vigor l’acord d’associació amb la UE tindria tres mesos per demanar si vol accedir al mercat interior en matèria financera i de quina manera. És a dir, si vol fer-ho tot de cop o vol que hi accedeixi primer la banca, o les asseguradores o les gestores d’actius. L’ordre pot ser qualsevol i tants segments com es vulgui. En tot cas, Europa dona deu anys perquè es faci l’accés del global dels segments i tots ells compleixin amb les exigències que fixi Europa. “Aquesta excepció és unilateral, per la qual els operadors financers de la UE tindran accés sense restriccions a tot el mercat financer de l’Estat associat des del primer moment, a condició que ja compleixin plenament amb la totalitat de la normativa de la UE” El protocol estableix uns terminis per adaptar-se als requisits i també exposa quines conseqüències hi pot haver de no ajustar-se a l’exigit. Pot quedar fins i tot suspès el protocol. Com a mínim davant el segment d’activitat financera respecte del qual es detecti l’anomalia o el desajustament. De forma genèrica, Brussel·les pretén “garantir la integritat del mercat interior ampliat de la Unió Europea, la transparència del mercat i la protecció dels inversors, i abordar els riscos relacionats amb el frau al consumidor, el blanqueig de capitals i la delinqüència financera, i prevenir els possibles riscos per a l’estabilitat financera”. Altres objectius són “establir un marc per al compliment progressiu de la normativa i les mesures de supervisió dels estats associats amb tot el cos normatiu de la Unió Europea en el mercat interior de serveis financers”, “facilitar l’extensió progressiva del mercat interior de serveis financers de la Unió Europea a la estats associats” i “promoure la cooperació reguladora i supervisora en l’àmbit dels serveis financers”. Fins que no hi hagi el vistiplau dels organismes de controls establerts a l’efecte, el sector financer andorrà, tot o de manera segmentada, no pot accedir al mercat interior. I cada dos anys, la UE farà supervisions per assegurar-se que es continua complint i es van implementant qualssevol directriu que s’estableixi des de Brussel·les. Ja havia transcendit que mentre Andorra tindria un màxim de deu anys per adaptar-se al que exigeix la UE, i fins que no es complissin les exigències, no es pot operar en el mercat interior, al revés aquesta condició no existeix. Brussel·les ven la gradació de la integració, per dir-ho així, com una mena de favor. “Es preveu l’adopció d’un enfocament escalonat per a l’aplicació i l’aplicació de la normativa de la UE per oferir a l’estat associat la flexibilitat per prioritzar segments específics de les directrius de la UE per als quals pretenen proporcionar inicialment serveis financers transfronterers. Aquest enfocament permet als estats associats adoptar i aplicar gradualment les disposicions de la UE de manera gradual, tenint en compte les seves circumstàncies i preferències particulars”. [related:articles:3] Ara bé, “aquesta excepció és unilateral, per la qual els operadors financers de la UE tindran accés sense restriccions a tot el mercat financer de l’Estat associat des del primer moment, a condició que ja compleixin plenament amb la totalitat de la normativa de la UE”. Això sí, l’establiment de qualsevol agent financer que vulgui operar al Principat ha de ser efectiu. No pot ser una plataforma i prou. O així es pot entendre d’allò que estableix l’article 8 del protocol relatiu a la prestació local de serveis. “Les autoritats supervisores de l’estat associat s’han de garantir que els proveïdors de serveis financers establerts als seus territoris portin a terme una part substancial de la seva activitat a les seves jurisdiccions, donant servei als seus mercats”. D’altra forma, indica el precepte, es “prohibirà l’establiment a les seves jurisdiccions de proveïdors sense operacions comercials actives o actius significatius”. “El compliment d’aquesta obligació s’ha de controlar en el context del seguiment periòdic de la infraestructura de supervisió de l’Estat associat.” PODER DE SUPERVISIÓ Com s’ha dit, els reguladors financers europeus tindran competències generals de supervisió per sobre del supervisor estatal, que queda sotmès totalment a Brussel·les. Fins i tot hi ha mesures de supervisió d’extrema urgència que poden portar Europa a suspendre l’activitat d’un agent financer que operi en aquest cas a Andorra si es detecta algun incompliment. Així s’exposa en els articles 15 i 16 de l’apartat relatiu a la col·laboració amb els supervisors de la Unió. “Aquest acord no permetrà l’accés a les instal·lacions de prestador d’última instància d’una part” En concret, dins del precepte 16.1 Europa es reserva el dret de “prohibir la subscripció de nous negocis o la incorporació de nous clients, en cas de conducta imprudent, prohibir la lliure disposició dels actius; o emetre una ordre subjecta a sanció”. I en cara el paràgraf segon del mateix article indica que “les autoritats de supervisió financera de la Unió dictaran una decisió adreçada a l’autoritat competent pertinent de l’Estat associat per suspendre la llicència concedida a un proveïdor de serveis financers en cas d’incompliment de la legislació de la UE, d’activitats fraudulentes o en cas de preocupacions greus sobre la situació financera (model de negoci, incompliment de la legislació contra el blanqueig de capitals i contra el finançament del terrorisme, compliment dels requisits o conductes inadequats davant els clients o clients potencials del proveïdor de serveis financers)”. I també es deixa clar que “cap disposició d’aquest acord s’aplica a les activitats realitzades per autoritats públiques, un banc central, una autoritat monetària o qualsevol altra entitat propietat o controlada per una part en l’aplicació de polítiques monetàries o de tipus de canvi” i es tanca el protocol no deixant lloc a dubtes: “Aquest acord no permetrà l’accés a les instal·lacions de prestador d’últim recurs d’una part.” Vaja, que queda tancada la porta, ja s’havia dit també, a l’accés al Banc Central Europeu (BCE).