La vídua d’un treballador de Saetde insisteix que la CASS la va induir a engany

Dita sala va ser la que va confirmar la sentència de primera instància que atribuïa a la recurrent l’error que l’ha deixat sense la pensió de viduïtat inicialment reconeguda per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i que l’obliga, a més, a retornar les primeres prestacions que ja havia percebut, justament, arran del reconeixement de la pensió. La dona pretenia, entre altres coses, que la CASS es fes càrrec del retorn d’aquells muntants i de la despesa que li havia suposat haver de contractar un advocat per defensar la seva posició. Com sol ser habitualment en la immensa majoria d’incidents de nul·litat, els magistrats l’han desestimat al·legant que aquest procediment no és una mena de tercera instància. I que els arguments que la vídua exposa no només ja els va exposar en les instàncies ordinàries pertinents sinó que, per acabar-ho d’adobar a parer del tribunal, tant en primera com en segona instància ja es van tenir en compte i es va resoldre en conseqüència. Interposar dit recurs és el camí habitual per poder elevar un recurs d’empara davant el Constitucional, que probablement haurà de conèixer el cas. [related:articles:1] I és que la recurrent sosté que les decisions judicials hagudes fins ara vulneren l’article 10 de la Constitució, el que garanteix el dret a la jurisdicció i al procés degut, “pels continus errors comesos per la CASS”, i considera que “va ser la CASS qui va proporcionar els documents per sol·licitar la pensió de viduïtat a l’INSS, i qui, un cop emplenats, va gestionar la petició i la va enviar a Espanya, i que, en definitiva, va ser la pròpia CASS la que va tramitar la pensió al país veí”, i que fou l’agent qui “se’n va adonar que la seva pensió a Andorra s’havia tramitat malament i va sol·licitar que es rectifiqués, però des de la parapública se l’informà que no calia canviar res”. Com ja havia mantingut la dona en instàncies prèvies, considera, en definitiva, “que si la CASS hagués informat correctament a l’INSS, no s’hagués induït a engany”, i afegeix que “la CASS disposava des del primer moment de les dades per considerar que l’accident patit pel seu marit era laboral, i que va falsejar les estadístiques sobre aquest tipus d’accidents”. En el marc de l’incident de nul·litat la recurrent hauria aportat tot d’articles periodístics on suposadament s’evidenciava des del primer moment que es tractava d’un accident laboral. O, almenys, que hi havia el dubte sobre aquest fet, ja que l’home va morir arran d’un accident de moto de neu amb la qual repassava que les pistes d’esquí del Pas de la Casa en aquella ocasió estiguessin degudament trepitjades i preparades per poder afrontar la jornada següent.