L’assassinat de Vila arriba al Constitucional

Per tant, el cas no ha finalitzat encara, tot i que la sentència del Superior ja és ferma. Aquesta confirmava el que, fa uns mesos, va dictaminar el Tribunal de Corts. Els fets, no es pot oblidar, no es posen en dubte. El mateix condemnat ha admès que el setembre del 2020 va anar a casa de qui havia estat el seu cap -a qui ja feia mesos que perseguia-, hi va accedir amb violència, va ruixar amb esprai pebre la dona i la filla i va colpejar brutalment la seva víctima. Posteriorment, va intentar calar foc a l’habitació i va fugir en el cotxe de l’empresari fins que ell mateix va avisar a la policia, que ja el buscava per tot el país, i es va entrar en un aparcament del Tarter. [related:articles:1] El processat, però, també ha explicat en nombroses ocasions que aquest brutal assassinat el va cometre per fer callar les veus que sentia des de feia temps. Eren producte de la malaltia mental que pateix, una esquizofrènia contra la qual, llavors, no prenia cap tractament. I aquest fet, confirmat pels pèrits que van intervenir en les vistes, va acabar provocant que tant la seva defensa com la mateixa fiscalia consideressin que s’havia d’aplicar un excloent completa i, per tant, va ser absolt. Ara bé, sí que es va determinar una mesura de seguretat. L’assassí confés i ara ja condemnat en ferm de Vila hauria de romandre 25 anys -o menys si obté l’alta mèdica, circumstància altament improbable, segons els metges, amb una malaltia d’aquesta mena- en un centre especialitzat. En aquest cas, l’ala psiquiàtrica especialment habilitada a la Comella si en el futur no es troba cap alternativa a l’estranger. També es va determinar, malgrat l’absolució, una sèrie d’indemnitzacions per als familiars de la víctima. [related:articles:2] Això, però, no els satisfà. Ja durant el procés a Corts i Superior acceptaven que l’esquizofrènia que patia el processat havia de tenir-se en compte, però només com a excloent incompleta. És a dir, que se l’havia de considerar culpable i, per tant, imposar-li una pena de presó. 25 anys i, a banda, l’expulsió del Principat un cop acomplerta la primera pena. Les demandes, però, van ser desestimades, igual que la reclamació perquè al processat se’l condemnés també per un intent d’homicidi contra la mare i la filla de la víctima de l’assassinat. S’entenia així pel fet d’haver calat foc també a la planta baixa de l’habitatge, ubicat al poblet encampadà, abans de marxar. Això, s’argumentava, hauria posat en perill les vides de totes dues. Vist el resultat de les dues sentències, els advocats han optat per anar al Constitucional. Ara fa uns dies es va presentar el recurs d’empara tot defensant que durant el procés s’han vulnerat drets de les seves representades. Ara, caldrà veure si l’acció passa el primer filtre, que és l’admissió o no a tràmit de l’acció judicial. En cas afirmatiu, els magistrats hauran de respondre en uns mesos.