L’FC Andorra respira amb un triomf brillant contra un dels rivals més durs

L’Andorra ha completat una bona primera meitat. Sobretot, a partir del quart d’hora de joc. Fins llavors, el duel ha estat força insuls. Massa tempteig. El Llevant ha deixat clar que no li anava malament que el seu rival tingués la pilota -com havia avançat el seu entrenador, Calleja, en la prèvia i els d’Eder Sarabia han aprofitat per guanyar confiança amb l’esfèrica al seu poder. A poc a poc, han tingut clar que calia fer un pas endavant. I l’han fet. L’Andorra ha començat a tocar i moure millor la pilota a camp contrari. I això li ha permès començar a generar primer situacions de perill i després ocasions clares de gol. En aquest cas, però, el que ha costat ha estat transformar-les. En algunes, ha estat per culpa pròpia, com en el 19′, quan Petxarroman no ha sabut aprofitar la bona trena entre Martí Vilà i Lobete des de la banda esquerra. El seu xut ha sortit per sobre el travesser. En altres, no es pot negar, la responsabilitat ha estat del porter visitant, Andrés Fernández. I això que el primer cop que li ha tocat intervenir seriosament a punt ha estat de fer-la grossa. Ha estat en resposta a un llançament de falta indirecte des de la frontal provat per Bover. El que semblava un xut relativament còmode per aturar ha causat un ensurt important a l’afició valenciana, ja que en un primer moment Andrés no l’ha blocat i, per instants, ha semblat que acabaria colant-se entre els tres pals. La reacciona, però, ha estat bona i ho ha pogut evitar (24′). Petxerroman cau davant la falta d’Oriol Rey. Tres minuts més tard, l’ensurt per als visitants l’ha provocat Cantero. Ha tallat una incursió de Martí Vilà per l’esquerra però en el seu intent de refusar la pilota s’ha convertit en un centre perfecte per Scheidler. El cop de cap del francès ha anat, però, massa centrat i Andrés l’ha pogut aturar. L’Andorra ho ha continuat intentant amb ambició davant un Llevant que gairebé no trepitjava camp contrari. Al 31′, ha estat Álex Calvo qui ha buscat el gol amb un xut, però, massa fluix blocat sense problemes pel porter granota. I encara més clara ha estat la d’Iván Gil al 34′, que tot i ser anul·lada, en cas de revisió via VAR segurament hauria pujat al marcador si hagués acabat en gol. El seu xut, recollint un refús d’Andrés, ha anat massa desviat. Al tram final del primer temps, però, males notícies. Martí Vilà ha hagut de retirar-se lesionat després d’una topada amb Kocho. En l’acció posterior, un llançament de córner, la pilota ha arribat al segon pal on Bouldini, amb el cap, no ha trobat els tres pals, afortunadament pels tricolors. Era, gairebé, l’única aproximació de perill per part del Llevant i a punt ha estat de suposar un disgust gros. EL PREMI ARRIBA AL SEGON TEMPS El camí, aquest cop, era aquest. I l’Andorra l’ha volgut seguir al segon temps. I això que en gairebé la primera acció, una mala passada enrere ha habilitat Dani Gómez sol davant Dani Martín. El porter tricolor, fins llavors inèdit més enllà dels moments que havia d’iniciar la sortida des de l’àrea, ha tapat bé i ha guanyat el mà a mà. La reacció després d’aquest ensurt ha estat bona. Molt bona. Ha faltat el gol per ser excel·lent. En tot just cinc minuts, un Andorra amb rapidesa i precisió en les passades ha tingut fins a tres accions clares. Ni Bover ni Scheidler, culminant una contra conduïda per Álex Calvo, han trobat els tres pals. Sí que ho ha fet malgrat tenir poc angle Iván Gil, però llavors Andrés ha fet una gran intervenció per refusar a córner. La sort li estava sent esquiva a l’Andorra, que mereixia molt més. I al 61′ s’ha fet justícia. Iván Gil ha rebut a la frontal i s’ha tret una de les seves canonades marca de la casa. Andrés, amb una gran estirada ha pogut refusar el xut, però la pilota l’ha caçat un atent Scheidler que, amb el cap, ha enviat la pilota al fons de la xarxa. Era el desitjat i merescut 1-0 que premiava el domini i el bon joc dels tricolors fins aquell moment del partit. Scheidler remata la pilota en el 1-0. Lluny de conformar-se amb el resultat, l’Andorra n’ha volgut més. I ha sabut aprofitar que el Llevant, ara obligat, ha estirat línies, per trobar espais i més facilitat per arribar a la porteria contrària. Abans del descompte, el duel podria haver quedat sentenciat amb les opcions de Petxarroman, desviada per un defensa; Álex Calvo, massa alta; i Pastor. Els tricolors es defensaven bé davant un rival que volia despertar després de molt partit adormit i al darrere. Només han cedit una ocasió clara, quan Bouldini (85′) ha xutat massa alt. I ja al descompte, Dani Martí ha aparegut per fer una dobla aturada de molt mèrit. Primer, al xut ras des de la frontal de Lozano. Després, blocant la rematada de Bouldini, que havia estat més ràpid que ningú per recollir el refús. Ras i curt, ha salvat dos punts. Bover condueix una pilota. Ha estat a punt d’empatar el Llevant. I al final l’Andorra sí que ha aconseguit el segon. Primer, l’avís ha arribat en acció individual per part de Manu Nieto, que s’ha buscat el lloc des de la frontal per treure un bon xut que Andrés ha salvat. Res ha pogut fer, però, poc després, davant la gran jugada d’ker Benito, trencant la defensa per l’esquerra i buscant el pal curt per marcar el segon i, ara sí, sentenciar un triomf més que merescut. Tres punts d’or -ja se sumen setze- que ajuden a respirar i a espantar fantasmes. També, pel joc desplegat, a agafar confiança de cara a una setmana carregada. Primer, Copa a Astorgar. I, després, visita al Racing de Ferrol amb el desig de trencar la mala ratxa a domicili. FITXA TÈCNICA Camp: Estadi Nacional. 1.730 espectadors. FC ANDORRA (2): Dani Martín, Petxarroman, Pastor, Diego, Martí Vilà (Pampín, 38′), Samper, Bover (Álvaro Martín, 74′), Iván Gil (Molina, 82′), Álex Calvo (Iker Benito, 74′), Scheidler (Manu Nieto, 74′) i Lobete. LLEVANT (0): Andrés, Algobia (Xavi Grande, 60′) , Postigo, Vezo, Dela, Rey, Pablo Martínez (Clemente, 76′), Cantero (Iván Romero, 46′), Kocho (Brugui, 46′), Bouldini i Dani Gómez (Lozano, 60′). Àrbitre: González Díaz (Astúries). T.G.: Pastor (2′), Scheidler (11′) / Dela (9′), Rey (23′) i Lozano (74′). Gols: 1-0, Scheidler (61′). 2-0, Iker Benito (95′). SARABIA: “UN PARTIT RODÓ DAVANT UN GRAN RIVAL” Satisfacció clara la que mostrava la cara d’Eder Sarabia al final del partit. L’ha qualificat de “rodó” i, a més, remarcant que “hem minimitzat un gran rival”. Lògicament, ha apuntat que era “el millor partit”, tot defensant el que ja va dir fa uns dies a Valladolid tot i la derrota. “Avui he estat al mateix nivell però hem concedit molt poc”.