L’home condemnat a nou anys de presó per abusar de la filla manté que tot és una conxorxa

Així ho indica el condemnat, que ja va estar pràcticament tres anys a la presó i se’l va alliberar provisionalment arran de l’anul·lació de les dues primeres sentències per part del Tribunal Constitucional (TC), en un nou recurs al TC que ha estat inadmès a tràmit. L’Alt tribunal no observa cap de les múltiples anomalies denunciades per l’home, que va ser detingut juntament amb la mare de la noia, llavors menor, després que exposés la noia el que estava vivint a casa a un dels seus mestres. [related:articles:1] La nova defensa de l’home, que ja va assistir al mateix durant les segones vistes al Tribunal de Corts i a la sala penal del Tribunal Superior, considera que hi va haver un reguitzell de vulneracions molt notable. En efecte, troba que s’hauria vulnerat el dret a la defensa, a la presumpció d’innocència, a ser informat de l’acusació, a no confessar-se culpable, i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l’article 10 de la Constitució del condemnat. Inherentment, també dels seus drets a la llibertat i a la seguretat, i a no ser sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció, reconeguts als articles 9.1 i 9.4 de la Constitució. “La decisió de retroacció de les actuacions s’ha produït amb plena coherència amb la decisió del Tribunal Constitucional i amb la tramitació processal que fixa el Codi de procediment penal” El TC ve a dir que la defensa del condemnat fa al·lusions errònies o incorrectes, i recorda que ja amb l’ordre d’haver-se de repetir el judici encara va fer actuacions l’anterior advocat, que acabaria renunciant al cas. L’Alt tribunal, en el seu aute denegant l’acceptació del recurs d’empara, remarca el fet que va indicar molt clarament com s’havia de procedir. I que era repetir el judici. En cap cas haver d’anar més enrere com sembla insinuar o pretén el condemnat en el seu recurs d’empara. En fi, el TC remarca que “la decisió de retroacció de les actuacions s’ha produït amb plena coherència amb la decisió del Tribunal Constitucional i amb la tramitació processal que fixa el Codi de procediment penal”, manté la resolució publicada al BOPA, que recorda que “l’única conseqüència de la primera sentència constitucional dictada en aquestes actuacions es concretava en la repetició del judici oral amb un tribunal de composició diferent a aquella del que havia dictat la primera sentència i, per tant, cap resolució s’havia d’adoptar en relació amb les proves ja practicades o que posteriorment es van proposar”. Finalment, la decisió de les dues sentències impugnades “es troben correctament fonamentades en Dret i el criteri del recurrent no pot prevaler sobre el dels tribunals de la jurisdicció ordinària als quals, en línia de principi, correspon la cerca, la intel·lecció, la interpretació i l’aplicació de les normes jurídiques, sense que aquest Tribunal Constitucional pugui intervenir, llevat de casos extraordinaris, ja que no constitueix un tribunal de tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal superior”. Per tant, res més a dir per part del Constitucional, que valida la condemna.