Lladós admet que caldrà canviar la regla d’or per no “incomplir-la sistemàticament”

Com ha recordat Lladós durant la presentació del pressupost per al 2024, la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal -més coneguda popularment com la regla d’or- estableix quatre punts que ha de complir el Govern a l’hora d’elaborar els comptes. En els dos primers, a més, obliga a aplicar una sèrie de mesures en cas de saltar-se’ls. Aquests dos -que l’endeutament no superi el 40% del PIB i que el dèficit no sigui superior a l’1% del PIB- es compleixen amb el pressupost d’enguany. Per exemple, es calcula que es tancarà el 2023 amb un 36,2% d’endeutament i el 2024, al 34,1%. Per tant, cap problema. No cal activar els mecanismes correctors que preveu la llei. Un sistema que, però, no es fixa per als altres dos paràmetres. [related:articles:1] I, justament, són aquests dos els que no es compleixen amb els comptes del 2024. Per un costat, el creixement de la despesa corrent serà superior al del PIB. En aquest cas, Lladós ho considera un tema conjuntural propiciat per l’elevada inflació. En aquest sentit, recorda, per exemple, que els sous públics han de recuperar la diferència entre l’IPC amb què es va fer el pressupost del 2023 i el real i sumar-li el d’aquest any. Per tant, en aquest cas, s’entén que quan els preus tornin a tenir uns increments moderats, el problema es reconduirà. Diferent és la situació que es viu amb el quart i darrer paràmetre: el que limita el pes de la imposició directa. La llei estableix que els ingressos per aquest tipus de tributació (IRPF o Impost de Societats principalment) no poden suposar més del 40% de la recaptació impositiva total del Govern. I això no succeirà el 2024. Al contrari, se superarà àmpliament la barrera: fins 46%. “És una qüestió estructural”, ha posat en relleu Lladós. Així, al seu entendre, aquest incompliment es dona “de forma natural”, ja que “l’economia va creixent en sectors que paguen impostos directes i, en canvi, s’ha quedat més plana on es paguen d’indirectes”. I, en certa forma, ha vingut a apuntar que aquesta realitat ha vingut per quedar-se. Per això, entén que “ens haurem de plantejar en algun moment fer els canvis legislatius escaients”, tot recordant que, quan es va aprovar el text de la regla d’or, “l’esperit era no abusar dels impostos directes” i que “això no s’ha fet”. Simplement, ha argumentat, “Andorra ha canviat per bé, ens hem acostumat a pagar-los”. I ha posat en relleu que aquest percentatge del 46% “si no canvia novament l’estructura, pot anar creixent més els anys vinets”. I això obligaria a fer una modificació del text perquè “no podem estar incompliment una llei sistemàticament”.