Monitoritzar espais verds en una universitat on no hi ha espais verds

Al cap i a la fi, el plantejament no se centra únicament en espais verds, sinó a totes les instal·lacions universitàries. Per aquest motiu, el projecte compta amb dos vessants diferenciats. Per aquest, i perquè, segons explica Angèlica, “no sabíem si l’any que ve podríem disposar de la parcel·la del comú”. El primer d’ells, però, i el que va generar la idea inicial va ser el que fa referència a l’hort. Però, “a la universitat no hi ha espais verds, no toca molt el sol i no pot haver-hi plantes”. Per tant, es va anar a buscar fora, i es va aconseguir la col·laboració amb la corporació. L’objectiu amb aquesta parcel·la és poder ocupar-se’n i instal·lar un sistema de reg automatitzat que es pugui controlar mitjançant una aplicació. També tenir una estació climatològica amb sensors de temperatura, humitat, d’aire, de pressió i que tingui plaques solars “perquè sigui més sostenible”. Per la part informàtica, Angèlica assegura que “és molt maco i, sobretot, és viable”. Però, a més, permet obrir-se a generar vincles amb altres disciplines. Concretament, ha permès que els alumnes de magisteri puguin acudir per tal de complementar una de les seves assignatures. “Vam decidir obrir-ho a la resta de la comunitat universitària perquè no treballem mai de forma interdisciplinària, i això ens semblava molt interessant”, remarca Angèlica. Però, com ja s’ha assenyalat, aquest projecte podria arribar a tenir una data de finalització, i es va buscar una alternativa que tingués la mateixa premissa, però dins de les instal·lacions de l’UdA. Angèlica explica que “vam fer una mica de recerca i vam veure que el sistema de climatització és antic i no funciona molt bé, però era una inversió molt forta i no era assumible”. Així que es va buscar una alternativa. “Hi ha una empresa que està monitoritzant les aules de la universitat que té sensors d’humitat, de temperatura i de CO2”, remarca Angèlica. Llavors, això els va portar a dissenyar un sistema de sensors que assenyala quan hi ha pics de CO2 a les aules i que pogués controlar les finestres. Aquesta part, però, encara no està en marxa. L’àmbit dels sensors, tot i ser, segons Angèlica, “molt fàcil”, no es tracta a Informàtica i no es treballa de forma pràctica. Remarca que el seu cost és molt baix, “i té un impacte molt gran, afectaria directament a la salut dels estudiants”. El problema amb el qual es troben és que, tot hi haver construït sensors, “no ho apliquem a un context més real”. Però això no els desanima, i començaran a treballar perquè aquest vessant del seu projecte també pugui ser una realitat. Haver guanyat el concurs i, sobretot, poder treballar per aplicar els seus coneixements en benefici de l’UdA i dels companys, assegura Angèlica que ha estat “molt gratificant, jo no en tenia ni idea”. L’evolució del projecte els ha resultat a tots tres força interessant i molt positiu. A més, remarca que el premi que han aconseguit es donarà íntegre per a Càritas. “Té aquesta part social i crec que tot és molt bo, és molt maco de fer”, remarca Angèlica.