Negociació UE assolida, i ara què toca?

El cap de Govern va anunciar ahir que les negociacions per l’acord d’associació amb la UE, tal com estava previst, han finalitzat. I ara que toca? Doncs encara faltarà tancar el redactat final d’aquesta negociació de més de 8 anys que tenint en compte les eleccions europees farà que no puguem fer un referèndum fins finals del 2024. Això ens dona temps per fer les avaluacions d’impacte definitives a on s’haurà d’incloure una proposta sobre els imports econòmics que voldrem aportar a la UE per beneficiar-nos dels programes europeus que triem, avaluar quines adaptacions necessitarà el Consell General i l’administració per assolir el cabal comunitari i el seu cost, o quina és l’agenda per tal de fer les projeccions necessàries entre altres. I ara toca informar, informar i comunicar molt sobre els costos i oportunitats que pot implicar l’acord i el que implicaria no tenir-ho. I en aquesta línia m’agradaria fer alguns aclariments sobre el que ja sabem. Primerament sobre algunes qüestions que encara generen dubtes. – Clarificar que NO serem membres de la UE. L’acord negociat és similar a les relacions que Noruega, Islàndia o Liechtenstein amb la UE però millorat i fet a la nostra mida. – NO desapareixen les fronteres, que les mantenim pel control migratori, la seguretat i per mantenir el nostre model fiscal. – La fiscalitat NO forma part de la negociació. Cal recordar que la UE no pot demanar a un país no membre – com continuarem sent nosaltres- coses que ni els seus països tenen. Aquest criteri bàsic ens ha ajudat a negociar molt a mida coses importants. Amb relació als beneficis i oportunitats vull enumerar de manera senzilla alguns, que hi ha altres molt interessants. -Inscriure’ns a les universitats en igualtat de condicions. Això implicarà la supressió de tots els tràmits que a Espanya ens fan fer, per exemple, o les limitacions que tenen els nostres joves quan volen treballar mentre estudien per ser andorrans també desapareixen. -L’accés als programes Europeus. Aquesta és molt àmplia, però per exemple implicaria que la Universitat d’Andorra i els seus estudiants formin part de partenariats en programes d’investigació i desenvolupament amb altres Universitats UE. O que els nostres estudiants puguin fer investigació i treballs de camps becats àmpliament sense patir massa pels ingressos ni ells ni les famílies. – Els productes de KM 0 d’Andorra es podran vendre lliurement a la Seu o a Foix, cosa que avui no poden fer sense passar per tot un calvari de tràmits imposat a països tercers sense acords amb la UE. Parlo que la mel i la carn d’Andorra avui no es pot vendre en aquests mercats a 10 km de casa i això canviarà. – Les empreses Andorranes es podran acreditar per poder participar en concursos públics aquí al costat de les nostres fronteres o a qualsevol altre país UE que ho vulguin fer. En això tenim certs avantatges per ser un territori multilingüe que ho pot facilitar. – Les empreses andorranes també podran participar de projectes conjunts de desenvolupament amb socis acreditats de la UE sense estar “vetats” per ser andorrans. – Els nostres artistes també trobaran portes obertes a subvencions o a programes culturals d’itinerància europea obrint una porta a la promoció exterior que avui també és complexa o inaccessible. – O la indústria que no hem tingut mai i que ara es podria desenvolupar obrint nous mercats més tecnològics i innovadors. Obrim la mirada, interessem-nos per tot allò que l’acord ens facilitarà. Fem que valgui la pena tot l’esforç d’aquests anys i l’esforç que implicarà en el futur perquè l’acord és per facilitar a tots els andorrans i andorranes oportunitats i possibilitats en un món altament entrelligat del que no podem estar al marge.