Pel·lícula d’una extorsió (o no)

La primera jornada de les, com a mínim, pressions a un empresari del sector de la construcció -actual responsable de Byld, abans enrolat a Construccions Buiques, que és qui tenia el deute, 186.000 euros- per part d’un, diguem-ne col·laborador, dels empresaris que durant anys van proveir de material la constructora ha evidenciat ben en clar les misèries i la mala llet que es mou al tomb dels deutes en un sector que durant anys ha anat com un tiro però també ha viscut i viu moments de molta dificultat. Com dificultats hi ha per cobrar. La vista va de misèries i de mentides. Perquè a la sala s’ha mentit i molt. Però serà el Tribunal de Corts que haurà de valorar fins on. I fins on les ‘males praxis’ dels empresaris que volien cobrar el que els pertocava, això és així, són punibles en el marc del que sembla: una extorsió. “Tot això és de pel·lícula”, ha deixat anar en més d’una ocasió un dels dos germans empresaris que s’asseuen al banc dels acusats. I no li faltava raó. L’únic que en les pel·lícules també s’hi retraten delictes, i això és el que els acusats neguen de mig a mig. Resumir hores de vista i centenars de missatges, desenes de mentides i històries de ‘xuleria baronívola’ costa Déu i ajut. Però és clar que Buiques devia calés i que Byld, per moltes distraccions societàries que es vulgui fer, li va agafar el relleu pel que va convenir. I que els empresaris marbristes i de materials de la construcció que li van subministrar i els aguantaven un deute des del 2019 volien cobrar sí o sí Queda clar amb els centenars de missatges que la policia va recuperar -badada dels implicats i els seus primers assessors legals només ser detinguts, permetre el bolcat dels telèfons tenint-hi tot el que hi tenien, perquè arran del que es va recuperar s’han obert altres causes relacionades amb el consum de droga- que de bones maneres no anaven els dos joves empresaris, que van saber-se perduts quan a l’inici del 2022 van veure que Buiques se n’anava a la fallida. I que el fill del propietari de l’empresa els advertia que si volien cobrar allò que havien reconegut mesos abans com a deute s’haurien de posar a la cua dels creditors. Resumir hores de vista i centenars de missatges, desenes de mentides i històries de ‘xuleria baronívola’ costa Déu i ajut. Però és clar que Buiques devia calés i que Byld, per moltes distraccions societàries que es vulgui fer, li va agafar el relleu pel que va convenir. I que els empresaris marbristes i de materials de la construcció que li van subministrar i els aguantaven un deute des del 2019 volien cobrar sí o sí. I que tenien un amic -que vagin vostès a saber com va esdevenir amic (que si amic de la parella, que si el gimnàs, que si els empelts capil·lars a Turquia )- que els volia ajudar tant que va passar a fer d’intermediari del deute. Jugava a dues bandes, ha dit. Parlava pestes de la víctima davant els germans acusats i mirava de fer negocis amb l’extorquit presumpte. Vaja, també presumptes eren els negocis, perquè si s’escolta l’empresari suposadament extorsionat, des de l’1 de febrer del 2022, a l’avinguda Verge de Canòlich, se li va enfonsar el món. I si li va fer, parlant planerament, el culet estret. I a qui no. Se li va acostar l’amic dels empresaris i, ho diu la víctima i ho nega l’acusat, li va mostrar fotos de la seva dona anant al lloc de treball o portant el fill menor a l’escola. Mama por. I li va recordar que o s’arribava a una entesa per saldar el deute amb els seus amics empresaris o potser passaria la dona, el fill i ell mateix per l’adreçador. Ho nega tot el suposat intermediari amb presumpta mala bava. Negociant de cànnabis, d’immobles i de cotxes. Boxador professional en altres èpoques i amb múltiples antecedent penals. Cancel·lats, sí. Però per conducció sota els efectes de l’alcohol, per furts amb força, per delictes amb lesions. En fi, un full de serveis notable i no computable per a la causa. Una causa que el manté a la presó des de la primera setmana de maig de l’any passat. Tot per ser espanyol i no tenir cap arrelament al Principat, es lamenta el jove, de 37 anys. [related:articles:1] Els dos germans també es van passar una temporada al centre penitenciari, però des de fa poc menys d’un any en són fora. I ara totalment en llibertat provisional encara que s’hi juguen cinc i quatre anys respectivament. La paperina de cocaïna que li van trobar a la butxaca el dia de la detenció i les armes prohibides que tenia al seu domicili fan la diferència entre l’un i l’altre. I per a l’home dels encàrrecs amb mala bava suposada la fiscalia, que té clara la teoria de l’extorsió, en demana quatre anys i l’expulsió definitiva. La data clau -més enllà del dia de les detencions- és l’1 de febrer del 2022, quan l’amic dels joves empresaris andorrans, es troba suposadament per casualitat amb el deutor al bell mig de l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià i ensenyant-li, denuncia la víctima, de la seva dona i el seu fill, el convida a pagar De teories i d’hipòtesis se n’ha parlat. I molt. “Jo sé la veritat”, deia l’intermediari que considera que no s’està fent justícia neutra sinó que “es busca un culpable”. La culpa del deute no és dels acusats. Segur. Això és clar. Però de ben segur que haurien de tenir clar que no cal deixar per escrit que tens ganes de matar algú o deixar-lo amb cadira de rodes. Que no cal. Ep, que potser és broma, que hi ha qui parla així amb normalitat, almenys si s’escolta els processats. Però ara els està jugant una mala passada. Perquè sembla, com a mínim sembla vaja, que anaven amb mala llet. I sembla que la víctima no va ser l’únic a qui hauria fet seguiments l’intermediari i els seus xavals. Perquè ell ho nega. Però suposadament hauria cobrat 7.000 euros en efectiu per poder afrontar les despeses dels xicots que l’haurien suposadament ajudat a fer seguiments i controls (amb un aparell GPS que li van incrustar a la roda del cotxe inclòs). O això sembla, que segurament són coses que només es veuen en les pel·lícules. Res del que sembla va ser veritat. És el resum del que mantenen els acusats. I no és va traspassar cap línia i tot es va fer dins el marc legal. Però la víctima segurament ho veu ben diferent. I aquell 1 de febrer del 2022 va sentir por i va passar a ser un sotmès a l’intermediari. I es va comprometre a abonar el deute a poc a poquet. A raó de 5.000 euros el mes. Va satisfer dues quotes però a la tercera no podia complir i li va donar un atac d’angoixa tal que el va obligat, primer, a passar per l’hospital i, després, o immediatament, a explicar el que estava vivint al seu germà. I d’aquí a interposar una denúncia i que la policia saltés a cavall dels suposats extorquidors i van anar unes poques setmanes. Que si trobades sota pressió, que si missatges, que si suposats negocis conjunts que resulta que eren o podrien haver estat obligacions producte de l’extorsió… Poca broma. Potser en altres indrets aquestes maneres de fer són més habituals del que sembla. Però aquí, aquestes formes com a mínim espanten. I això també juga en contra dels acusats. Una causa exemplar. Un avís per a navegants. No pagar el que es deu és lleig. Però voler cobrar de qualsevol manera és encara pitjor. I si encara alguns n’aprenguessin la lliçó…