PatacaDA

Revés i dels grossos per a Demòcrates en aquestes eleccions comunals. La crisi de l’habitatge, la situació socioeconòmica delicada i el debat entorn del creixement urbanístic que viu el país han derivat en un vot de càstig que ha deixat el partit del Govern fora de la capital, sense opcions de recuperar Escaldes i perdent també Sant Julià. La crisi de l’habitatge, la situació socioeconòmica delicada i el debat entorn del creixement urbanístic que viu el país han derivat en un vot de càstig Demòcrates havia estat l’única formació capaç de presentar llista a les set parròquies i aspirava a consolidar l’hegemonia assolida en les generals de l’abril. Una majoria absoluta, això sí, condicionada per un sistema electoral que penalitza la divisió de forces alternatives. En aquestes comunals, però, s’ha començat a veure cert desgast de la marca DA. Els aires de canvi bufen des de les corporacions locals. Els taronja optaven al 7 de 7, però hi havia un objectiu encara més desitjat: recuperar la joia de la corona. Una Escaldes que van perdre ara fa quatre anys davant de Rosa Gili en el que es va considerar pràcticament un accident. Aquest diumenge ha quedat clar que les torres del Clot d’Emprivat han pesat i molt. L’aposta de renovació amb una candidata independent com Anna Garcia no ha pogut fer-hi res. De fet, la victòria de Gili ha estat encara més àmplia que la primera vegada. L’altra gran pèrdua de la nit és Andorra la Vella. És evident que en aquest cas David Astrié ha pagat els plats trencats del vot antiMarsol, ja sigui pels projectes considerats faraònics liderats com a cònsol o per ser víctima col·lateral d’una esmena a la totalitat a la llei d’habitatge. Tampoc ha sortit bé el pacte amb Unió Laurediana, un acord incomprensible per a molts amb la formació tradicionalment hegemònica a Sant Julià de Lòria, a qui han acabat penalitzant més que afavorint. Per molt que Xavier Espot destaqui que la suma de vots els dona la victòria (7.956 a 7.046), es fa difícil trobar el costat positiu als resultats. Una patacada en tota regla. I és que al final Demòcrates ha aguantat a les parròquies amb menys electors, potser les més tradicionals i on és més fàcil assegurar el vot amb el porta a porta. I ho ha fet de la mà de partits parroquials que han sigut els que han portat el pes de la candidatura i que caldria saber quina part del vot que ha sumat Espot aporten: ACO a Ordino (sabent-se sobreposar a un final de mandat convuls per a la majoria), UP a Encamp (afavorits per un bon balanç de la gestió comunal dels darrers quatre anys) i CC a la Massana (partit que ja guanyava, fins i tot, contra DA). NOVES PROPOSTES A l’altre costat de la balança, les noves agrupacions que han sabut capitalitzar el vot a través de projectes engrescadors i amb candidatures solvents vinculades a partits que fa mesos (Concòrdia) o anys (PS) que critiquen les polítiques d’habitatge de Demòcrates. A l’altre costat de la balança, les noves agrupacions que han sabut capitalitzar el vot a través de projectes engrescadors i amb candidatures solvents El cas més clar, Consens. Rosa Gili s’ha refermat en la feina feta durant uns 4 anys gens fàcils, amb pandèmia inclosa i amb un nou POUP que ha fet créixer les torres aprovades per DA sota el seu consolat. Després del trencament amb el PS han sabut reconduir la situació i tornar a sumar-los, juntament amb Concòrdia i independents a un projecte que mostrant-se totalment contraposat a Demòcrates ha convençut amb suficient avantatge els electors. Caldrà veure el recorregut que pot tenir a nivell parroquial i si serveix, també, de trampolí pel retorn de Gili a l’escenari nacional. A Sant Julià Desperta Laurèdia també ha deixat clar que la victòria assolida a l’abril en la candidatura territorial no va ser casualitat. La formació d’on va acabar sorgint Concòrdia ha sabut plantejar una alternativa jove, amb cares noves i capaç de guanyar-se la confiança dels descontents amb l’actual majoria i amb les polítiques de DA. Finalment, Enclar a la capital. Una suma de candidats de nova fornada que posant l’accent en la necessitat de fer polítiques pels residents i no per als turistes ha escombrat uns Demòcrates que des de feia 8 anys governaven amb prou avantatge.