Records dels berenars a les Bons… i de com es va transformar un país

I és que Marsal va ser una de les figures claus en la política andorrana de la segona meitat del segle XX. Va participar, primer com a persona, però també com a mestre -la seva professió- i com a càrrec públic en la transformació andorrana iniciada amb l’aterratge de FHASA. I encara posteriorment a la seva etapa més activa a nivell polític, hi va seguir vinculat, com a gran impulsor de l’Associació d’Ex-Síndics i Ex-consellers generals. El llibre, justament, és un recull d’aquesta triple trajectòria. Admet, però, que potser una mica més “prim” del que tocaria. Per diversos motius. Entre ells, el fet que per escriure unes memòries que, ha assegurat, mai s’havia plantejat redactar, ha volgut, justament, fer servir únicament això, la seva memòria. Els seus records. Sense haver de buscar ni documentació no res més. El que ell tenia al cap. En això, ha volgut incidir l’autor del pròleg i company de política, Jordi Farràs, hi ajuda el fet que “no li defalleix”. A preguntes del públic Marsal ha explicat el motiu del peculiar títol de l’obra -‘Com un berenar a Montalarí – Records d’un fill de les Bons’-: els berenars que vivia amb el seu padrí on li va inocular el cuc de la política Farràs ha estat un dels protagonistes de l’acte. Abans, Mas havia intervingut per presentar Marsal i donar-li les gràcies. “Forma part de la generació d’andorrans que van transformar el país en un Estat del benestar. Tenim moltes coses a agrair a les seves generacions”, ha afirmat. Després, Dallerés és qui ha recordat la seva faceta al món polític: “en va començar als 20 anys i encara continua”. Ara bé, qui més ha arribat al cor de Marsal ha estat Farràs. Ha glossat la seva figura, començant per “l’autoritat” que imposava com a mestre i, posteriorment, recordant moments com a consellers generals, com ara quan a Casa de la Vall es va decidir una autodissolució “que cap de nosaltres esperàvem”. Ara bé, del llibre, segons ha afirmat, la part que més tresor porta és la centrada en la seva infància i joventut. “És una mina. Va directe al cor; ens ha fet sentir l’Andorra d’abans com pocs perquè l’ha viscut en primera persona”, ha indicat. Marsal li ha agraït sentidament les paraules. “M’han emocionat molt”, ha afirmat. I, a partir d’aquí, ha començat el torn d’intercanvi amb el públic present que, entre altres coses, ha permès descobrir l’origen del curiós títol del llibre. Tot té a veure amb els berenars que vivia amb el seu avi de nen i adolescent, a una cabana de la borda a les Bons. “Allà el padrí em parlava de política i va ser on va néixer la meva passió per ella, per Encamp i per Andorra”, ha comentat. Marsal i Farràs s’han fet fotografies amb alguns dels assistents. Entre el públic, cares força conegudes. Ministres actuals com Imma Tor, Mònica Bonell, Ramon Lladós o Jordi Torres però també d’etapes passades com Gilbert Saboya. Molts d’ells han recordat monsieur Marsal, el professor, de qui van rebre classes. També hi ha intervingut mossèn Ramon de Canillo. I aquí és on el protagonista ha volgut recuperar una frase clau del seu pensament i aprofitar-la per reconèixer la ingent tasca del capellà: “Andorra no existiria sense els dos Coprínceps, però l’Andorra social no ho faria sense mossèn Ramon”. L’experiència de molts anys també l’ha volgut aprofitar a l’hora de parlar de l’acord d’associació. Marsal ha estat clar i contundent: “Estem a una illa dins d’Europa. No li podem girar l’esquena. L’acord és indispensable”. I si es tractava de presentar un llibre de memòries, els records no podien faltar. En molts moments, algunes intervencions han recordat les relacions especials a les Bons, la figura de la mare de Marsal o la seva tasca com a professor -per cert, també els mastegots que, de tant en tant, volaven [era una altra època]-. Tot per configurar una hora llarga d’emocions que tindrà continuïtat, evidentment, al llibre. També més curt, s’ha disculpat l’autor perquè la malaltia que pateix, Parkinson, feia molt cansat el fet d’escriure. En tot cas, el que queda clar és que la proposta aixeca interès, perquè hi havia molta gent i perquè tothom ha aprofitat per endur-se un exemplar cap a casa seva.