Sense més indemnització per la dona expulsada arran de llançar cocaïna per un celobert

La dona va ser detinguda el desembre del 2020 quan la policia es va presentar a l’edifici on vivia justament amb l’altre implicat en el punt de venda de cocaïna per un avís d’una fuita d’aigua. Atemorida, en pensar que els buscaven a ells, va llançar la droga -un paquet de 27 grams- per la finestra del celobert. Quan van anar a recuperar-la, pensant que els agents ja no hi eren, se’ls va trobar a les escales. Lògicament, es va produir l’arrest. Arran dels fets, el Tribunal de Corts va condemnar-la a 18 mesos de presó, dels quals sis ferms. Paral·lelament, però Govern va decretar la seva expulsió administrativa. Els recursos a Batllia i Superior no van canviar la decisió, però sí el TC. El Constitucional li va donar la raó: entenia que s’havia vulnerat el dret a una resolució fonamentada i a la vida privada. I, per tant, va anul·lar l’expulsió i, també, va determinar que podia demanar una indemnització. [related:articles:1] Davant el ple del Superior, òrgan encarregat de dictaminar el rescabalament, va reclamar una quantitat elevada: 10.000 euros per danys morals, 2.267,56 en concepte de despeses judicials i 2.723,22 pels mesos que no va poder treballar. La decisió va quedar molt per sota de les seves pretensions. Tot just 1.200 euros. Per això, va presentar un nou recurs d’empara davant el TC, que li va tornar a donar la raó. Els magistrats entenien que la resolució no estava prou motivada. I, per això, va anul·lar la sentència i va instar al ple a fer-ne una altra. El passat novembre, es va complir aquesta petició. Nova resolució, sí, però idèntic resultat. La indemnització es quedava, novament, en només 1.200 euros. La dona va decidir tornar a portar l’afer al TC que, en aquesta ocasió, no li ha atorgat l’empara. Un dels punts claus era determinar si, quan es va decretar l’expulsió administrativa, la dona tenia feina o no. I per al TC això, ara, s’ha fet correctament. “La nova sentència ha analitzat si la sol·licitant havia provat el nexe causal de si la pèrdua salarial es derivava de la notificació de la sentència d’expulsió dictada per la sala administrativa”, apunta la resolució del Constitucional. I d’això s’extreuen “unes conclusions que, encara que no són compartides per la recurrent, no poden ser titllades d’il·lògiques, d’absurdes o de no raonables”. Per això, entén que la resolució del ple “compleix les exigències del cànon de constitucionalitat referent a la motivació de manera que no s’incorre en cap vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant una decisió fonamentada”. I, per tant, procedeix a desestimar el recurs.