Set de cada deu virus respiratoris que es diagnostiquen a Andorra són grip A

En efecte, segons que han coincidit en afirmar diversos especialistes mèdics, actualment, en què la incidència de virus respiratoris està sent molt alta, tensant especialment el sistema d’atenció mèdica primària, és a dir, en gran mesura, els metges de capçalera i en alguns moments el servei d’Urgències però sense comportar una pressió hospitalària especialment alta, set de cada deu virus que es diagnostiquen són grip A. La resta es divideix, d’una banda, en Covid i, de l’altra, en tot un seguit d’altres patologies, que poden anar des de rinovirus a la grip B, per posar dos exemples. La resta de virus que es detecten es divideixen, d’una banda, en Covid i, de l’altra, en tot un seguit d’altres patologies, que poden anar des de rinovirus a la grip B, per posar dos exemples Sortosament, tot i les molèsties que comporten els virus respiratoris, l’atenció mèdica no sol passar d’haver d’acudir a la consulta del metge referent. Hi ha alguns quadres que es compliquen, cert, però no són ni molt menys majoritaris. Bronquiolitis i algunes pneumònies es deixen sentir, també. I en aquests casos cal prestar molta més atenció. Sobretot si contrauen la malaltia persones amb altres patologies associades o que pel motiu que sigui ja es tracti de persones vulnerables. Des d’infants i gent gran passant per immunodeficients. La grip A té un origen aviar però ara ja està totalment desassociada respecte d’aquest fet. Almenys inicialment no té cap relació amb els altres virus gripals estacionals. Fins ara la malaltia té un caràcter lleu i segueix un curs sense complicacions en la majoria dels casos (les dificultats, habitualment, es presenten en persones amb factors de risc). Els símptomes habituals són els típics d’un quadre gripal: febre alta (igual o superior a 38º C), tos, cefalea i dolors musculars i articulars. També pot haver-hi augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea. Els metges consideren del tot recomanable (o més i tot) que davant qualsevol símptoma d’afectació respiratòria s’usi la mascareta quan s’hagi de compartir espais amb altres persones. La mascareta funciona com a mesura de protecció i, alhora, de no contagi a la resta. Des del ministeri de Salut, a mitjan desembre, es va fer una circular recomanant de forma encoratjadora tant la mascareta com altres elements d’higiene bàsica. Per ara, no hi ha una obligació excepte, això sí, determinades àrees hospitalàries com poden ser Urgències, UCI o àrees sensibles com maternitat. [related:articles:1] Per ara no hi ha sobre la taula fer un ús extensiu de la mascareta, com a mínim, en totes les dependències de naturalesa sociosanitària. Caldrà veure l’evolució dels virus. És clar, han assegurat les fonts, que s’està en un punt àlgid. Però no es pot descartar que encara vagi a més. Les fonts mèdiques consultades han remarcat que és molt complicat establir quan pot donar-se el pic màxim a Andorra. A Catalunya l’esperen en un parell de setmanes. En aquest sentit, els consultats han assegurat que hi sol haver una harmonització entre territoris propers.