“Si tinguessin una mica de vergonya, hi hauria algú que faria alguna cosa pels morts del Cedre”

Les fonts familiars consultades es referien amb aquestes manifestacions al fet que en el marc de les diligències que va fer, la fiscalia va prendre declaració a diversos professionals essencialment del centre sociosanitari, tant metges, com infermers, com tècnics en cures auxiliars d’infermeria, i també alguns altres familiars d’usuaris, i tots coincidien en una cosa: la direcció del centre en els primers dies de l’esclat de la pandèmia els va obligar a deixar-se de posar les mascaretes. Més encara, la directora d’aquell moment, Mercè Escrig, va tancar a pany i clau al seu despatx material de protecció perquè no s’usés i no s’alteressin ni s’espantessin els residents. [related:articles:1] També hi havia una coincidència generalitzada en el fet que la primera etapa al Cedre va ser “caòtica” i que hi havia una clara falta de material que es va suplir amb bosses d’escombraries que es feien servir, com aquell qui diu, a mode de bata. Curiosament (o no), però, en el marc de les diligències no es va prendre declaració a Escrig, a qui la immensa majoria d’interrogats assenyalaven, directament o indirectament, com a responsable del daltabaix i, també, de la prohibició d’utilitzar les mascaretes. Com que no hi havia cap protocol clar… L’informe forense en base al qual la fiscalia arxiva el cas diu que no es pot establir una relació de causa efecte. Però el propi ministeri públic admet en els considerants de la resolució per la qual s’arxiva l’afer que es van adoptar decisions mèdiques poc encertades i menys curoses. “Si tot això no ha servit per res…”, han assegurat els familiars que hi han afegit: “Si tinguessin una mica de vergonya, hi hauria algú que faria alguna cosa per aclarir de veritat què va passar al Cedre i fer assumir responsabilitats per les 47 defuncions que hi va haver”. [related:articles:2] Però vist com va tot, i donada també la situació política, han admès els consultats, ara per ara almenys, s’ha decidit tirar la tovallola des del punt de vista legal atès que es prefereix “no perdre temps, diners, salut i paciència”. Una altra cosa és que es busquin altres mecanismes per posar pressió o per evidenciar més encara com va anar tot i les moltes negligències que a parer dels familiars es van cometre en aquella primera onada, almenys, de la crisi del coronavirus.