Turisme i medi ambient, dos pilars fonamentals per al futur d’Andorra

El turisme de neu és sens dubte un pilar de l’economia andorrana. La recent Copa del Món d’Esquí de 2023, per exemple, ha tingut un impacte econòmic significatiu al país, impulsant les reserves hoteleres, les vendes al detall o les activitats d’oci així com una gran promoció exterior. No obstant això, el turisme d’hivern i les projeccions pels anys vinents són altament vulnerables al canvi climàtic, la qual cosa ens porta a la necessitat de diversificar més el sector, planificar la nostra oferta turística i a fer-ho amb criteris de sostenibilitat en tots els sentits. Però amb això de la planificació sostenible del nostre turisme sembla que estem una mica fluixos. Si a l’hora d’avaluar els bons resultats econòmics miréssim d’afegir l’impacte en el nostre medi ambient, el consum dels nostres recursos, el volum de residus que es produeixen o el consum d’energia potser els “guanys” els veuríem diferents. De fet, aquest és el gran debat global quan parlem de sostenibilitat: l’impacte econòmic de fer bé les coses. “La diversificació i la sostenibilitat no són opcions sinó necessitats. La política turística i les avaluacions econòmiques han d’incorporar sí o sí valoracions de sostenibilitat. Només així podrem assegurar un futur més equilibrat i sostenible per a Andorra” Les solucions impliquen reinventar noves fórmules que integrin propostes equilibrades i això requereix planificació. Un pla d’acció per al turisme sostenible, que inclogui mesures com la promoció d’activitats turístiques respectuoses amb l’entorn, la formació dels professionals del sector turístic en matèria de sostenibilitat i la millora de la gestió dels recursos naturals com tenir en consideració l’impacte en els recursos com la despesa energètica i d’aigua per la creació de neu artificial o la contaminació acústica. Activitats com el turisme cultural, el de salut, o posar en valor el nostre patrimoni són alternatives viables que també s’estan treballant, però que igualment han de ser considerades dins una planificació de reducció d’impactes. Igualment cal considerar altre tipus de nous models. Com apunta José Antonio Donaire, expert en geografia humana i desplaçaments turístics, la importància de comprendre els moviments de persones i les noves tendències globals com per exemple la difusa línia entre turistes i ciutadans atemporals: persones que per estudis o feines de curta estada es mouen lliurement per tot arreu entenent el territori com una parada més de moltes en un llarg viatge continuo sense establir-se realment enlloc. Aquest efecte que també patim nosaltres impacta en el disseny de tots els espais i recursos i no es pot obviar. Tanmateix, el creixent interès en la protecció mediambiental entre les persones que es desplacen s’ha d’entendre com una oportunitat per diversificar el nostre model cap a un que sigui més respectuós. En resum, la diversificació i la sostenibilitat no són opcions sinó necessitats. La política turística i les avaluacions econòmiques han d’incorporar sí o sí valoracions de sostenibilitat. Només així podrem assegurar un futur més equilibrat i sostenible per a Andorra, beneficiant tant els residents com els visitants i, per descomptat, el nostre patrimoni natural.