16 Psique, un vell i preuat tresor celestial

La formació del nostre sistema solar, fa uns 5.000 milions d’anys, i la seva evolució inicial són encara uns períodes força controvertits i plens de misteris per resoldre. Si bé en coneixem les grans línies, que també hem observat al voltant d’altres estels, molts detalls encara se’ns escapen. No tenim clar si el nombre de planetes que el conformen actualment és el mateix amb el qual van començar, tampoc sembla que les posicions actuals dels planetes es corresponguin a les posicions inicials. I tenim tota una sèrie d’objectes barrejats amb composicions molt diferents, que han anat evolucionant en el temps seguint processos molt i molt diferents els uns dels altres. Si observem el nostre propi planeta, la Terra, veiem com per la seva pròpia naturalesa poc queda del que originalment va ser. La Terra va començar com una bola molt calenta de metalls i silicats en fusió on els elements més pesants com el ferro i el níquel van anar caient cap al seu centre per formar el seu nucli, avui en dia encara sota forma liquida. En canvi, en un altre planeta com Mart, creiem que el nucli, similar al de la Terra originalment, avui en dia s’ha refredat en part o gairebé totalment per esdevenir sòlid. Ens és actualment impossible anar a observar directament com és el nucli del nostre planeta o d’algun altre planeta del nostre entorn, però potser ben aviat tindrem l’oportunitat d’observar un objecte que podria assemblar-s’hi molt. Il·lustració artística de l’aspecte de 16 Psique segons les dades actuals – Crèdit: NASA Es tracta d’un asteroide anomenat 16 Psique, descobert el 1852 per l’astrònom italià Annibale de Gasparis des de l’observatori de Capodimonte a Nàpols. Aquest objecte, situat en el cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter, és el més gran i representatiu dels asteroides de tipus M, per metàl·lics. Si bé la majoria dels cossos que es troben en aquest cinturó són rocosos, bàsicament fet de silicats, n’hi ha una dotzena compostos principalment de ferro i níquel, exactament com el nucli del nostre planeta. D’aquests, 16 Psique és el més gran, amb un diàmetre de 220km i una massa estimada de 2,3 x 1019 kilograms. De forma el·lipsoidal amb diversos grans cràters, l’origen d’aquest extraordinari cos celeste resta una incògnita. “Els resultats de la missió Psyche no interessen només als científics que hi treballen, sinó també a grans companyies i inversors que fa anys que planegen anar a explotar en un futur, cada cop més pròxim, les riqueses no tan amagades del nostre sistema solar” Les primeres hipòtesis, per la seva composició, van fer pensar que es podria tractar de la resta del nucli d’un planeta primitiu que no va acabar de ser viable, ja sigui per col·lisió amb un altre objecte o per les enormes forces gravitatòries exercides per Júpiter. Les anàlisis recents de la seva densitat i massa semblen descartar que això sigui el cas. Si bé és veritat que la seva composició metàl·lica és pròxima al que hauria de ser, la seva densitat és la meitat de l’esperada d’un nucli planetari. Això podria ser degut a una major porositat, amb l’existència de forats al seu interior com un formatge emmental, o a infiltracions d’altres elements més lleugers. Si gairebé descartem doncs la hipòtesi del nucli de planeta fallit, 16 Psique podria ser un objecte original que per alguna raó va formar-se acumulant més metalls que un asteroide normal, com els que hi ha al seu voltant. Potser fins i tot va passar per una fase similar a la Terra, de diferenciació el que podria explicar que tingui una fina superfície de roca i sorra. En tot cas, aquest objecte es troba ara mateix més o menys en el mateix estat que fa més de 4.500 milions d’anys i és doncs un fòssil d’aquesta època de formació que ens interessa tant. El fascinant misteri de 16 Psique i tot el que ens podria ensenyar sobre els orígens del nostre sistema solar, i en particular dels planetes com la Terra, han portat la NASA a dissenyar la missió Psyche que va ser llançada el passat 13 d’octubre des de Cap Canaveral gràcies al coet Heavy Launcher de Space X. Després d’un viatge de prop de 6 anys, ben entrat l’agost del 2029, arribarà a destinació i explorarà de totes les formes possibles, durant 2 anys, aquest peculiar objecte gràcies als diversos instruments que la sonda porta embarcats. Aquest és en principi l’objectiu científic confessat de la missió. Visió de la sonda Psyche orbitant al voltant de l’asteroide 16 Psique – Crèdit: NASA Ara bé, més enllà que sigui un valuós tresor científic també hi ha altres raons que fan que sigui un objecte molt preuat. Potser no són tan confessables, però interessen a molta més gent que als astrònoms. I és que 16 Psique representa també una immensa reserva de metalls, que podria estar en un futur a l’abast de la humanitat un cop la tecnologia espacial hagi avançat prou. S’estima que l’explotació minera d’aquest únic asteroide podria cobrir les necessitats actuals i futures de metalls, especialment de ferro i níquel, pels propers mil·lennis. El valor de 16 Psique seria, en aquest cas, de centenars o milers de trilions (un 10 seguit de 18 zeros) d’euros. Si fa anys que es parla d’anar a buscar a l’espai, i en particular en asteroides, els metalls i altres materials que comencen a escassejar – o són ja escassos – a la Terra, aquest seria un o potser l’objectiu principal amb el qual iniciar aquesta nova indústria. D’aquí que els resultats de la missió Psyche no interessin només als científics que hi treballen, sinó també a grans companyies i inversors que fa anys que planegen anar a explotar en un futur, cada cop més pròxim, les riqueses no tan amagades del nostre sistema solar.