Cèsar Martinell, l’home que va repensar el romànic d’Andorra

Martinell va moure’s a cavall del modernisme i noucentisme. I va fer infinitat de treballs especialment a Catalunya, essent una corretja de transmissió de coneixement entre grans mestres de la segona onada de la Renaixença com Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner i els autors de la postguerra espanyola. L’arquitecte vallenc iniciaria la seva relació amb el Principat ben jove. Quan el 1916, Cèsar Martinell es gradua en l’escola d’arquitectura de Barcelona li arriba el primer encàrrec, la coneguda com a ‘Casa dels Russos’ a Santa Coloma. Aquesta és la seva primera gran intervenció a Andorra. Un dels edificis més singulars i emblemàtics de l’arquitectura de granit. La ‘Casa dels Russos’, a Santa Coloma. | PATRIMONI CULTURAL L’arquitecte vallenc va començar i acabar la seva carrera professional a Andorra intervenint en el patrimoni. Primer amb els Amics de l’Art Vell (1929-1936) que va fundar. Entre els anys 1934 i 1935 es faria càrrec, juntament amb l’arquitecte andorrà Xavier Pla (1906-1996), de la restauració de les esglésies de Santa Coloma i de Sant Joan de Caselles. Tres dècades després, ja jubilat, i a demanda del Consell General (1962-1971) va participar en la reforma, consolidació, manteniment… de la immensa majoria d’edificacions de base romànica del país. Aquesta segona fase d’intervencions va tenir el seu origen en l’elaboració, l’any 1957, de diversos informes sobre les diverses esglésies i campanars d’Andorra i a partir de l’any 1962, Patrimoni Artístic el va contractar per al projecte de restauració i conservació del patrimoni arquitectònic religiós del país, que el va mantenir vinculat a Andorra durant els darrers anys de la seva vida i va deixar la seva petjada en alguns dels monuments més emblemàtics del Principat. Apunts de Martinell sobre la intervenció a fer a Santa Coloma. | PATRIMONI CULTURAL El romànic d’Andorra -Pere Canturri a banda- no es podria entendre sense la garbera arquitectònica i el tamís ideològic de Martinell (sobre el qual n’ha fet unes acurades reflexions l’arquitecte andorrà expert en patrimoni Enric Dilmé), que va morir a Barcelona avui fa cinquanta anys.