“El que s’està fent a Stop Violències és un atac als valors democràtics i els drets humans”

Vanessa Mendoza ha fet pública la data del judici per evidenciar fins on pot anar la persecució de l’Estat. Ho ha fet al costat de la representant de Women’s Link Gema Fernández. Es tracta d’un col·lectiu d’una vintena d’advocades especialitzades en drets humans i qualitat democràtica que defensen essencialment dones i infants. I que ho fan a Europa, a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica Oriental, sobretot. Han gestionat diversos casos altisonants a Espanya com el d’Ángela González Carreño, a qui la seva exparella va matar una filla en comú tot i les alertes que la dona havia fet a institucions i cossos de seguretat, o d’activistes perseguides a Veneçuela o Polònia per defensar drets sexuals i reproductius de les dones. Si no hi ha una absolució a Andorra, el cas serà internacionalitzat ja sigui davant el Tribunal de Drets Humans o via comunicació bilateral a les Nacions Unides, amb altes possibilitats que hi hagi una condemna o ‘reprimenda’ per a l’Estat andorrà Women’s Link també ha estat al costat de la líder d’Stop Violències aportant tot un seguit de normes, de convenis internacionals, que poden ser d’aplicació en el cas que afecta Vanessa Mendoza. I que com Amnistia Internacional, per exemple, fan tasca de difusió arreu del món de la persecució a què esta sotmesa l’activista andorrana i l’atemptat de drets fonamentals que a parer de tot un seguit d’organitzacions està patint. “No permetrem (a l’Estat andorrà) que tot això passi desapercebut”, ha indicat Fernández, que ha reconegut que a nivell internacional Andorra “passa desapercebuda, no té el focus posat”, però que quan succeeixen casos com els de Vanessa Mendoza Cortés “vas descobrint com funcionen les coses i la falta d’accés a serveis bàsics” que hi pot haver. L’advocada de Women’s Link ha recordat que a Europa només Andorra i Malta tenen prohibit totalment l’avortament ara que multitud d’organitzacions i institucions internacionals de primer nivell estan indicat sense embuts que es tracta d’un dret fonamental per a les dones. Gema Fernández ha explicat que arreu del món “hi ha una tensió entre avançaments i retrocessos”. Països especialment a l’Amèrica Llatina on es van guanyant drets a favor de les dones, i altres llocs on sorgeixen moviments contraris. “L’avortament és un tema controvertit”, ha reconegut l’advocada, que ha deixat clar que la interrupció de l’embaràs s’ha de mirar “des de la perspectiva dels drets i de la salut pública”. I en aquest marc, els estats, tots, també l’andorrà, haurien d’entendre que “el seu prestigi passa per prestigiar drets”. DEFENSA DE L’ACTIVISME Women’s Link defensa àmpliament la tasca desenvolupada per Mendoza Cortés i Stop Violències, perquè no és res més que “una crítica, una denúncia, d’aquelles coses que l’Estat no fa bé”. Fernández ha recordat que el marge perquè un Estat pugui adoptar “mesures repressives” de drets “és molt reduït”. I ha deixat clar que la màxima responsable de l’organització feminista i d’assessorament de drets per a les dones i els infants andorrana està processada per fer allò que internacionalment està reconegut que pot fer. D’aquí que tant la implicada directa -per a qui la fiscalia demana sis mesos d’inhabilitació per a càrrecs públics, 6.000 euros de multa i 6.000 euros d’indemnització per a Govern- com la representant de Women’s Link han destacat que només esperen una absolució de la líder d’Stop Violències. I que en cas contrari, “si els mecanismes judicials andorrans” no funcionen, caldrà elevar la causa a les institucions que convingui, des del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg a les comissions que sigui necessari de les Nacions Unides, buscant que l’ONU emeti una reprimenda contra Andorra i l’obligui a adoptar mesures d’una vegada per sempre. [related:articles:1] En fi, que Stop Violències ha de poder fer la seva tasca de denúncia sense veure’s coartada. I malgrat que Mendoza Cortés s’ha mostrat molt moderada durant la compareixença per no posar en perill, més encara, la seva situació -formalment està en llibertat provisional-, però ha recordat que ella l’únic que vol és poder fer la seva tasca, la seva feina, al seu país, en aquelles condicions que són de drets reconeguts internacionalment per a les dones. I en aquest marc ha posat de relleu com d'”esquizoide” resulta que el Govern la “persegueixi” amb una denúncia que l’acabarà fent seure a la banqueta dels acusats i, en canvi, que se la convidi a reunions de grups de treball o comitès nacionals per millorar situacions o participar en la redacció de textos normatius. “No anem a actes perquè no ens sembla un entorn segur, no és un entorn de seguretat. No em sembla un bon intercanvi col·laborar amb els nostres coneixements i la nostra feina” quan, alhora, s’està processada per fer, considera, la seva feina, amb els seus coneixements i denunciant allò que creu que no funciona. Fins que “els espais no siguin de confiança”, Mendoza Cortés no es pot arriscar, ha dit, a participar en res, perquè quan va demanar que se li garantís per escrit que dir el que pensa no li suposaria cap problema no va obtenir cap resposta.