Sense informació dels estudiants universitaris a l’estranger per la protecció de dades

Susanna Vela va demanar el nombre d’alumnes del sistema educatiu andorrà que cursen, des del 2019, estudis superiors a Espanya, França i Andorra, tot desglossat per especialitats, centres i anys. El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, però, li exposa que per poder disposar de dades actualitzades “històricament” es disposava de la base de dades de l’ensenyament superior i qui tenia la competència per recollir la informació era l’Institut d’Estudis Andorrans, actualment refundat en l’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). En aquest sentit, des del ministeri es proporcionaven “dades parcials” provinents del cens escolar, les sol·licituds d’ajuts a l’estudi, les sol·licituds de forfet d’esquí escolar o les sol·licituds d’Abonandbus, entre d’altres. Ara bé, des que l’any 2021 es va aprovar la llei qualificada de protecció de dades, “aquesta base de dades no compleix amb els requeriments de la llei”, ja que no es disposa de les autoritzacions per escrit de les persones que la conformen. Des que l’any 2021 es va aprovar la llei qualificada de protecció de dades, “aquesta base de dades no compleix amb els requeriments de la llei” A més, també lligat a l’aprovació d’aquesta llei, argumenten que l’actualització de la base de dades s’ha dificultat de manera important, per tant, “les fonts de captació d’informació que teníem històricament s’han reduït moltíssim i encara es redueixen més perquè només es poden entrar i actualitzar les dades amb autorització expressa de la persona”. Tenint present la necessitat d’un consentiment “exprés i escrit” de les persones que formen part de la base de dades, el ministre també informa que aquesta directriu “elimina la possibilitat de fer actualitzacions mitjançant trucades telefòniques”. Una situació que reconeix que també afecta la Universitat d’Andorra (UdA) i per la qual “ja no demana dades als seus estudiants”. FORMULARI Per mirar de solucionar-ho, el curs 2019-2020 es va posar en marxa un petit formulari de Google forms per demanar als alumnes que finalitzaven el batxillerat en els tres sistemes educatius que informessin voluntàriament sobre els estudis que volien cursar, una acció que es va repetir els cursos 2020-2021 i 2021-2022, però el nombre de respostes “va ser molt baix i no era representatiu”, per la qual cosa el curs passat ja es va descartar la fórmula. El nombre del 2022 es va parlar amb l’AR+I sobre la necessitat de “trobar alternatives” per poder disposar de les dades i amb aquest objectiu es va treballar amb la Cambra de Comerç per intentar extreure informació a través de l’app que van posar en marxa per a joves que busquen feina. Però tampoc ha funcionat ja que només van autoritzar la cessió de les dades de contacte menys de deu persones. Finalment, també s’assenyala que el ministeri disposa del nombre d’alumnes per nacionalitats que estudien a les universitats andorranes, però les dades disponible “no permeten identificar els que provenen únicament del sistema educatiu andorrà”. De la mateixa manera, tampoc saben quins alumnes finalitzen estudis en universitats estrangeres. Arran de les preguntes de Vela, també es reconeix que “no es disposa d’instruments propis per conèixer i fer el seguiment dels alumnes i dels seus estudis superiors”.