Encamp esclata contra la manca d’aparcament públic a la parròquia

Una de les últimes situacions que ha fet esclatar els veïns ha estat l’anunci del comú, a través d’una carta a aquells que tenen contracte, per anunciar que a final d’aquest any queden sense efecte en tant què aparcament els espais coneguts com Terres Primeres Baix i Dalt. En aquest indret hi estacionen encara ara autocaravanes, alguns camions, autocars… El darrer dia d’aquest any el comú d’Encamp deixa de tenir la possessió de dits terrenys i deixaran d’estar habilitats com a aparcaments, sumant-se a la llista d’espais que han perdut o perdran aquesta mateixa consideració. A final d’aquest any queden sense efecte en tant què aparcament els espais coneguts com Terres Primeres Baix i Dalt. En aquest indret hi estacionen encara ara autocaravanes, alguns camions, autocars… I en una missiva enviada fa poques setmanes a les persones que tenen contracte amb el comú, se’ls explica que “vist que actualment el comú d’Encamp no té aparcaments disponibles per a camions, autocaravanes i furgonetes d’una longitud igual o superior a sis metres, aquest contracte quedarà rescindit”. Sense contemplacions, cap compensació ni cap alternativa. I malgrat que el departament d’aparcaments s’ofereix a contactar amb els interessats, no hi ha cap solució. “Et diuen que et busquis tu l’alternativa, que si tens alguna idea o solució els hi facilitis, o que sinó, miris en altres parròquies a veure si pots trobar aparcament. Però aquesta no és la sortida, evidentment. S’han pujat a la parra i no han actuat amb la previsió necessària”, malden els veïns que asseguren que tota la parròquia d’Encamp es troba en una situació pràcticament idèntica, davant la pèrdua de zones d’aparcament. A més, en els pocs espais -al Funicamp, per exemple- on es poden estacionar vehicles grans, hi ha tanta llista d’espera que és impensable que en poc temps es pugui aconseguir un lloc on estacionar el vehicle. “O et proposen que aparquis en les terrasses que hi ha allí mateix i que són zona blava. Això sí, traient tiquet cada quan toqui, una possibilitat que, òbviament, passa a ser inviable.”