Impuls al romànic d’Andorra

Es pretén fer, afirma la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, una “redescoberta del romànic” tot “revaloritzant-ne” el concepte i sustentant-lo en tres potes clau: “La recerca, la divulgació i la conservació.” Una part de la feina s’ha de fer sí o sí per a la candidatura patrimonial mundial. Però l’objectiu és anar més enllà sense, però, imposar-se uns terminis fixes atès que “un projecte ambiciós” com el que hi ha sobre la taula demanda de “molts recursos organitzatius i econòmics”. I, planerament, De la Parte diu que “som els que som”. Parla dels integrants de l’equip ministerial. Però, també, de la dotació pressupostària que s’hi podrà anar destinant. Hi ha molts fronts oberts que, en primer lloc, han de confluir en la vinculació a “una candidatura que sigui d’èxit” per presentar-la a la Unesco, al costat de França i d’Espanya però amb el Principat i algunes de les seves joves romàniques com a epicentre. Certament, el programa de revalorització del romànic vol anar més enllà. I si s’hi poden implicar recursos tècnics, per exemple, que els té i bons, el bisbat d’Urgell o l’Església en general, millor encara. La directora de Patrimoni Cultural, però, parla d’aquest extrem amb cura, discreció i la boca petita. Sant Joan de Caselles. En general, es volen revisar tots els monuments romànics, fer-ne un estudi històrico-artístic i digitalitzar tota la informació que es tingui a l’abast. “S’ha de poder treballar millor Sant Martí de la Cortinada, Sant Joan de Caselles o Santa Coloma”, indica De la Parte, sense que això vulgui dir que no s’hi hagi treballat fins ara. “S’ha de poder començar a elaborar un pla de conservació preventiva” o “revisar” el manual ‘Andorra Romànica’ que data ja del llunyà 1989. Es vol poder conèixer “quin és l’estat físic de les esglésies, detectar-ne possibles anomalies i patologies”. I, a partir d’aquí, “intervenir de manera molt programada”. S’implicaran les institucions que es considerin adients i que es vulguin sumar al projecte, que ha de gaudir de “terminis generosos” i ha de permetre, també, amb un millor estudi dels monuments obtenir informació que permeti fer una millor divulgació de tot aquest patrimoni i que s’hi pugui socialitzar. Que no siguin pedres parades i prou. Sinó que parlin. I a través de les paraules que guarden des de fa centenars d’anys es puguin deixar conèixer una mica millor. I que esdevinguin, des del coneixement, el respecte i l’admiració, un reclam més de país.