La despesa sanitària reemborsada per la CASS creix un 8,7% el 2023 i se situa en 127 milions

Des del punt de vista de les prestacions sanitàries, allò més rellevant per a la CASS esdevingut l’exercici passat és l’increment de l’activitat hospitalària i ambulatòria i la despesa global a Andorra. També la disminució de les visites no presencials, justificat pel fet de només estan admeses les visites no presencials fetes a través de la plataforma de videotrucada associada a la història clínica i l’increment paral·lel de les exploracions complementàries, al de les visites ambulatòries. Hi ha hagut una disminució de les visites no presencials, justificat pel fet de només estan admeses les visites no presencials fetes a través de la plataforma de videotrucada associada a la història clínica La CASS també ressalta el significatiu augment de la facturació de farmàcia sobretot a expenses de l’ambulatòria i de la inclusió de nous fàrmacs d’alt cost i constata una progressiva disminució del nombre de fulls de prestacions en suport paper sobre el total de fulls de prestacions que es paguen, el que suposa una clara tendència a l’automatització en la gestió de les prestacions. Més elements que cal tenir en compte per contextualitzar l’activitat en prestacions és el fet que durant el 2023 s’han introduït de manera efectiva a la cartera de serveis amb cobertura sanitària les tècniques de reproducció assistida i la psicologia en la cartera de serveis sota finançament públic. També l’exercici que ha quedat enrere ha estat marcat per la signatura de nous convenis amb els col·legis professionals de metges i d’odontòlegs que, com s’ha remarcat ja, ha suposat una revisió de les tarifes. En aquest sentit, la CASS indica en la memòria a la qual ha tingut accés l’Altaveu que “s’han incrementat, significativament, les tarifes dels actes professionals, especialment aquelles que retribueixen el coneixement i l’experiència més que la tecnificació i l’aparellatge”. Més elements a tenir en compte són l’entrada en vigor de la cobertura en règim de tercer pagador per als col·lectius d’assegurats majors de 65 anys i dels que presenten un grau de discapacitat reconegut per la Conava ha estat una mesura per facilitar l’accés a les prestacions sanitàries. Això darrer, però, no ha implicat un increment significatiu de la despesa sanitària. Per a garantir l’abonament de les prestacions farmacèutiques i a l’espera de la implantació de la recepta electrònica en règim de tercer pagador, s’ha arribat a un acord amb el Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra. Per a la Seguretat Social també és “d’especial rellevància”, el conveni signat amb l’empresa ORGOA per a la gestió del material protètic en les intervencions realitzades fora d’Andorra. Aquesta aliança ha permès millorar el control de les prestacions protètiques, així com disminuir significativament el cost unitari d’aquest material. COSTOS I DETALLS DE PRESTACIONS Una vegada emmarcat l’escenari en què ha hagut de desemborsar cobertures la CASS, és evident que les prestacions relatives a hospitalització són molt majoritàries. Un de cada tres euros abonats per la parapública en despesa sanitària reemborsada va destinada a aquella finalitat. En concret el 34,1% de la despesa té a veure amb l’hospitalització d’afiliats. I suposa fins a 43,35 milions d’euros. Malgrat que en xifres absolutes creix, el pes percentual respecte d’altres prestacions decau lleugerament (era del 35,3% el 2022). L’altre gran capítol de despesa té a veure, és clar, amb la farmàcia. La CASS va haver de desemborsar durant l’any passat 16,7 milions d’euros en aquest concepte. Però el creixement percentual encara és molt més minso que el relatiu a l’hospitalització. La despesa en farmàcia va augmentar un 2,4% mentre que el relatiu a l’estada a hospital va ser del 4,9%. Mirant-ho des d’aquesta perspectiva, l’increment percentual més gran té a veure amb el transport sanitari, amb un desemborsament de poc més de 2 milions (quan al 2022 no es va arribar a l’1,5 milions) i un ascens percentual del 38%. Pel pes sobre el total de la despesa, cal parar compte en les analítiques. Les prestacions abonades per la CASS per aquesta qüestió van arribar a 10,4 milions, amb un creixement gens menyspreable del 15,5%. Les anàlisis són una de les qüestions que estan sota l’observació permanent de la Seguretat Social i malgrat això continua incrementant-se la despesa en aquesta matèria. Un detall més simbòlic que una altra cosa ara per ara és el fet que durant el 2023 la CASS va desemborsar 47.094,8 euros per la prestació relativa a la reproducció assistida. Si es tenen en compte els increments percentuals són notablement rellevants les puges en odontologia (21,9% per situar-se en 5,2 milions); radiologia (19,1% per a un total de 6,4 milions): pròtesi dentària (17,4% per 1,3 milions totals); cirurgia (17,3% d’augment per un cost total de 4,3 milions); o ortopèdia (20,5% per a una depesa total de 2 milions). En global, la despesa sanitària reemborsada per la CASS s’ha incrementat de 16,7 milions d’euros entre el 2021 i el 2023, amb una puja percentual del 15%.