Punt final al plet de dècades per l’espoli de la CASS durant l”era Ubach’

La sala civil del Suprem acaba de confirmar la sentència dictada el 19 de novembre del 2020 per la Audiència Provincial de Madrid (secció novena) en el marc de l’apel·lació que s’havia fet de la resolució d’un procediment ordinari dictat pel jutjat de primera instància número 48 de Madrid. Just abans que vencés el termini legal que tenia Rodríguez per reclamar el que ell considerava deute que tenia contret amb ell la CASS, aquest empresari que està a tocar ara de la vuitantena va exigir amb interessos i altres conceptes inclosos uns 15 milions d’euros a la parapública per les comissions que al seu dia se li havien promès per fer de mitjancer en tot un seguit d’inversions que van resultar ruïnoses per a la parapública. Si la CASS reclamava només 7,4 dels 48 milions de l’espoli és perquè una part de les operacions que va realitzar Rodríguez suposadament per compte de la CASS sí que tenien l’aval de tota la institució En efecte, es tractava de tot un seguit d’operacions que fonamentalment en connivència amb el director general de la CASS de l’època, Antoni Ubach, van fer que la parapública, el seu fons de jubilació, perdés al tomb de 8.000 milions de pessetes, el que serien avui, sense cap mena d’actualització pel temps transcorregut, uns 48 milions d’euros. Si Rodríguez reclamava per les comissions pactades i no percebudes, la CASS va respondre amb allò que tècnicament es denomina una demanda reconvencional i va exigir 7.406.671,39 euros per la descapitalització de la Bodega Luis Megías, una de les inversions insígnia d’aquella època inqualificable. La CASS invertint en bodegues i suposadament per al gaudi personal d’Ubach i Rodríguez com va declarar la sentència dictada el 1997 pels tribunals andorrans i que van portar el llavors director general de la parapública, que encara avui mica en mica abona responsabilitat civil, un temps a la presó. Però l’empresari espanyol, titular de la firma Collins, amb la qual feia i desfeia, no es va presentar al judici al Principat i a Espanya va ser absolt. No perquè els fets no es consideressin provats sinó perquè no s’havia acabat de perfeccionar el delicte tal i com la llei diu que hauria d’haver estat. I en certa forma els tribunals, ara, s’han basat en subterfugis legals per desestimar les pretensions dels uns i dels altres. De fet, si la CASS reclamava només 7,4 dels 48 milions de l’espoli és perquè una part de les operacions que va realitzar Rodríguez suposadament per compte de la CASS sí que tenien l’aval de tota la institució. En canvi, la resta només havia estat autoritzada per Ubach. I és aquest últim el motiu pel qual la Justícia espanyola tampoc no dóna la raó a la petició formulada pel controvertit empresari espanyol. ARGUMENTS El Suprem desestima amb arguments estrictament tècnics els recursos d’infracció processal interposats per les representacions lletrades de la CASS i de Rodríguez. Però en el fons el que fa, s’ha dit ja, és confirmar les resolucions d’instància. En efecte, segons la sentència recentment dictada per l’alt tribunal espanyol, “el jutjat de primera instància número 48 de Madrid va desestimar tant la demanda principal com la demanda reconvencional per entendre: primer, que totes les operacions realitzades per Rodríguez necessitaven l’acord previ del consell d’administració de la CASS i només s’havia obtingut el mateix per a la compra de Bodegas Luis Megías SA, la comissió de la qual ja havia estat satisfeta; i segon, que els perjudicis causats a la CASS per part l’empresari intermediari, després de la descapitalització de Bodegas Luis Megías SA, no havien quedat degudament acreditats”. [related:articles:1] Les dues parts, ja s’ha dit també, van formular recursos d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid, que els va desestimar tots dos i va confirmar la sentència de primera instància. Respecte de la demanda principal, va matisar que Rodríguez “no podia ser considerat tercer de bona fe en tant que és un fet declarat provat per la jurisdicció penal que el director general de CASS (Antoni Ubach) i José Manuel Rodríguez concertaven operacions en benefici propi que perjudicaven els interessos de CASS. Pel que fa a l’adquisició de Bodegas Luis Megías SA (única operació que comptava amb el consentiment del consell d’administració de la CASS), declara que, si bé no consta acreditat que Rodríguez percebés la comissió pactada, la seva reclamació és contrària a la bona fe perquè, com ja es va dir, en aquesta operació -com en totes les altres- va intervenir en benefici propi contravenint les ordres de la mercantil mandant”. És a dir, de la CASS. El Suprem confirma que durant el plet civil no es va fer cap prova sobre el perjudici suposadament generat a la CASS per la intermediació de Rodríguez, i que la parapública no va aportar cap mena de prova sobre el dany sofert. Tanmateix, considera totalment lògica i raonable la decisió de les dues jurisdiccions d’instància en descartar les pretensions de l’empresari perquè, d’una banda, sí que es pot entendre que no actuava de bona fe i, de l’altra, perquè l’absolució dictada en el seu cas en la via penal no obliga els tribunals civils a atorgar-li cap mena d’indemnització si així no ho considera. En fi, que la decisió del Suprem és la darrera i ja no hi ha possibilitat de fer-hi cap més recurs en contra. Punt final tres dècades llargues després.