L’Institut de l’Habitatge rep prop de 700 consultes aquest 2023, la xifra més alta des del 2020

La xifra no ha parat de créixer en aquests darrers anys. El 2020 se’n van registrar 444; el 2021 es van enfilar fins a les 554; l’any 2022 van arribar a 663 i enguany, fins al 20 de novembre, l’INH ha atès 682 consultes. Cal destacar que durant el mes d’octubre i fins al 20 de novembre s’ha registrat un volum més intens de consultes rebudes, amb 163 demandes d’informació. Això es podria atribuir al fet que molts contractes vencen a finals d’any i fins demà no s’aprovarà la llei que tractarà les pròrrogues dels contractes i els increments que hi pot haver. Entre les consultes més freqüents, un 21,6% fa referència a dubtes sobre la pròrroga del contracte d’arrendament i el procediment per recuperar l’habitatge per a ús propi o familiar o també, sobre les mesures de protecció i d’estímul aprovades pel Govern. Entre les consultes més freqüents, un 21,6% fa referència a dubtes sobre la pròrroga del contracte d’arrendament i el procediment per recuperar l’habitatge per a ús propi o familiar o també, sobre les mesures de protecció i d’estímul aprovades pel Govern. Prop d’un 18% demana informació sobre els requisits i la documentació a presentar per als ajuts de l’administració en matèria d’habitatge i, amb percentatges més reduïts, hi ha consultes sobre l’actualització de l’IPC, els consums o el preavís, sense oblidar el retorn de les fiances, els deutes o la comunitat de propietaris. Gairebé la meitat de les persones que acudeixen a l’Institut Nacional de l’Habitatge són persones arrendatàries, mentre que un 17% són propietaris i un 35%, immobiliàries. Des de l’agost d’aquest any l’INH també recull dades estadístiques amb la data de signatura del contracte de lloguer i la parròquia on s’ubica l’habitatge de les persones sol·licitants. La major part de les demandes d’informació ateses a partir del vuitè mes de l’any prové de persones amb contractes signats entre el 2014 i el 2018 (el 54% de les consultes) -és a dir, amb una antiguitat de 5 a 10 anys-, seguida de contractes signats entre el 2009 i el 2013 (el 20%) -amb una antiguitat de 10 a 15 anys- i de contractes signats després del 2019 (el 18%) -de menys de 5 anys-.