Perdre el pis o perdre l’ajuda per pagar el lloguer?

Davant la pressió d’alguns propietaris, expliquen fonts coneixedores de situacions gairebé idèntiques, o pel temor a perdre el pis en poc temps, com s’ha dit, o a veure que se’ls oferirà més endavant una renovació molt més encarida que se’ls posa damunt la taula en aquell moment, s’accepten canvis contractuals. Però l’ajuda automàtica no té en compte aquesta revalorització del lloguer. Com s’ha dit, els ajuts es renoven de forma automàtica i es fan en les condicions amb què s’han anat atorgant en les convocatòries precedents. I els afectats, casos que es donen i que són més dels que hom pensa, es troba després que no arriba a tot. Hi ha famílies per a les quals 50, 100 o 150 euros mensuals poden ser molts diners. Poder fer certes coses -bàsiques- o haver-se’n d’abstenir. Per això una vegada contretes noves obligacions havent acceptat l’increment del lloguer per tal d’allargar-lo un període de cinc anys més, quan reben l’ajut renovat de forma directa troben que no arriben. Perquè l’ajut es correspon a la mensualitat antecedent. Si es vol aconseguir un increment de l’ajut, que segurament en la majoria de casos seria del tot plausible, els beneficiaris han de renunciar a la subvenció automàtica i iniciar tot el procés de validació per part de l’administració, per part d’Afers Socials. Això vol dir, en la majoria de casos, que es perden pel cap baix dues mensualitats d’ajut mentre es resol la petició de l’ajuda. I el problema, la dificultat, s’agreuja. El peix que es mossega la cua. Però és el sistema. La por a perdre el pis, el temor a no poder pagar la renda, la preocupació per haver de promoure una nova demanda d’ajut.