Que Andorra no es converteixi en la llei de la jungla

Aquest dimecres es viu la tercera i última sessió d’una vista oral que ha tingut diversos capítols. La jornada ha servit, fonamentalment, per escoltar la versió dels policies que van dur a terme la investigació. Uns funcionaris que han assegurat no tenir dubtes que de tot allò investigat, de tots els indicis i la molta informació descarregada dels dispositius mòbils dels tres processats, els fets relatats “tenen total credibilitat”. Una credibilitat que també atorga la fiscalia a partir de la denúncia interposada per la víctima de les amenaces, de l’extorsió, i de les desenes de missatges que es van recuperar dels mòbils dels processats, enviats entre ells o a d’altres persones alienes a la causa. [related:articles:1] La defensa, en el torn d’interrogatori als policies, ha intentat demostrar que els investigadors el que pretenien era malmetre la imatge dels processats -un dels quals, el que es considera que feia les funcions de suposat sicari, segueix empresonat i ho està des del maig de l’any passat, quan els tres implicats van ser detinguts. Ho ha fet referint-se a elements que no formen part de la causa jutjada -a banda de criticar la tardança en fer la investigació dels dispositius- relatius a qüestions vinculades a prostitució i droga. Es tracta de troballes causals que va fer la policia en l’anàlisi dels dispositius mòbils, en què han explicat que potser es van trobar 60.000 vídeos i 40.000 fotografies. “No eliminaven res”, ha arribat a indicar un dels funcionaris. En fi, que tot plegat ha portat fins i tot el fiscal adjunt responsable de l’acusació pública a informar que hi ha peces separades per investigar la qüestió relativa a la droga que afectaria a persones que van més enllà dels tres processats en el cas de l’extorsió. Centrat en la causa que es jutjava, l’acusació pública considera clau que vista la gallardia inicial mostrada per l’empresari deutor, que havia deixat clar que fent Buiques fallida haurien de situar-se com a creditors en la massa corresponent, a partir de l’1 de febrer del 2022, quan es considera que hi va haver la trobada amenaçant, l’empresari deutor hauria passat a sotmetre’s totalment al presumpte sicari. La fiscalia demana “una pena important” perquè “en un moment en què la nostra societat i la nostra economia passen dificultats, hi haurà empresaris que no podran satisfer les seves obligacions, no podem permetre que altres empresaris segueixin la mateixa línia” Producte d’aquest temor teòricament insofrible que li hauria acabat provocant un atac d’angoixa que va permetre, a la fi, que es descobrís tot plegat, l’empresari deutor (186.000 euros) es va obligar a fer pagaments mensuals de 5.000 euros -en va fer dos- i satisfent 7.000 euros en metàl·lic al suposat amenaçador per cobrir les despeses que aquest hauria presumptament tingut, justament, per fer els seguiments i les vigilàncies respecte de la víctima. Cap de les parts, ni tan sols la representació lletrada de l’empresari extorquit, ha negat el deute. La qüestió és “la forma com es va reclamar aquest deute”. I aquí és on rau la clau de volta de tot plegat i pel qual la fiscalia ha mantingut les penes principals que sol·licitava en la seva qualificació provisional, tot incloent algunes mesures complementàries més. La que afecta als tres processats és la petició d’allunyament respecte de la víctima i els seus familiars més directes -i respecte dels quals s’haurien suposadament advertit amenaces- durant quatre anys. Respecte d’un dels germans implicats, se sol·licita també la retirada del permís d’armes durant el mateix termini. I és que aquest empresari se li van comissar un parell d’armes modificades i, per tant, prohibides. Justament, aquest element i el fet de localitzar-li cocaïna dins dels calçotets comporten que la petició de pena principal sigui un any superior a la resta. Per aquest jove empresari andorrà se sol·licita cinc anys de presó i mil euros de multa per la possessió de cocaïna. Per als altres dos processats es demana quatre anys de presó. En el cas del suposat sicari, que no vivia al Principat malgrat que va intentar que la víctima li gestionés la residència, la petició inclou, a més a més, l’expulsió definitiva. [related:articles:2] Ha estat una vegada exposada la penalitat sol·licitada que el representant del ministeri fiscal ha fet una exposició més general i que té a veure molt amb el context socioeconòmic actual al país. L’acusador públic ha explicat que el que sol·licita “és una pena important però ha de ser suficient per fer complir el principi de prevenció general”. En aquest sentit ha recordat al tribunal jutjador que “no es pot convertir el nostre país en la llei de la jungla, que ningú no s’agafi la llei per la seva mà”. De fet, ja havia recordat el ministeri fiscal durant l’exposició del seu informe i dels fets que s’hi relataven que s’ha d’evitar de totes totes que la llei del talió s’estengui al Principat. En efecte, la fiscalia ha demanat al Tribunal de Corts que imposi una pena exemplar, “que faci eco”, ha arribat a dir, perquè “en un moment en què la nostra societat i la nostra economia passen dificultats, hi haurà empresaris que no podran satisfer les seves obligacions, no podem permetre que altres empresaris segueixin la mateixa línia” empresa pels processats. -seguirà ampliació-