Que el català fos idioma oficial de la UE facilitaria la implementació de l’acord d’associació

Així ho han assegurat a Altaveu fonts del Govern, que veuen “positiva” la petició formulada oficialment aquest dijous pel ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va registrar la petició perquè la demanda es tracti aprofitant la presidència que Madrid ostenta actualment del consell de la Unió Europea. Ho feia, cal recordar, com a gest als grups independentistes (ERC i Junts) a canvi del seu suport a la candidatura de Francina Armengol com a presidenta de la mesa del congrés dels diputats. Fins ara, era Andorra qui, en cas de subscriure l’acord d’associació havia de traduir l’ingent cabal comunitari existent; ara, si la demanda espanyola s’aprova, ja ho faria la UE de forma automàtica, com fa amb les altres llengües oficials de la comunitat La petició ha de recórrer encara camí, ja que s’haurà d’aprovar per unanimitat en el pròxim Consell, previst per al 19 de setembre. Com s’ha dit, necessitarà el suport de tots els Estats membres i, per tant, caldrà veure si és factible aconseguir-lo. En cas afirmatiu, els tres idiomes passarien a ser cooficials a la UE. I què suposa això? En cas d’aprovar-se, el català passaran a ser idiomes cooficials de la comunitat. Es podran fer servir al Parlament Europeu i a altres institucions, com ara el Tribunal de Justícia de la UE. I, principalment, el fet que tots els documents oficials hauran de ser traduïts a aquesta llengua. I això inclouria tota la normativa que hauria d’adoptar Andorra si signés l’acord d’associació. Fonts del Govern apunten que, en aquest cas, això seria “positiu per Andorra en termes d’un estalvi econòmic i de temps”. I és que, fins ara, la traducció de l’ingent cabal comunitari, hauria d’haver-la fet el Principat. Si s’aprova la petició espanyola, ja s’ocuparia la mateixa UE. Això, de retruc, també suposaria “guanyar en termes de seguretat jurídica”. Tot i això, les mateixes fonts han volgut deixar clar que aquesta qüestió “no està vinculada en cap cas a una suposada facilitat en la negociació”, ja que és “col·lateral”. Ara bé, “els efectes d’una resolució favorable a la demanda d’Espanya es notarien en la fase de represa i d’implementació del cabal de la UE per part d’Andorra”.