Robatoris, algunes estafes o les fallides delictives podran ser sotmeses a judicis de conformitat

El Govern, justament, ha aprovat aquest dimecres, a proposta de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la justícia. Un text que aborda l’edat de jubilació de batlles i magistrats, que actualment està fixada en els 70 anys i que es proposa passar als 65 anys. D’aquesta manera, i seguint el principi d’igualtat segons que especifica l’executiu en un comunicat, s’equipara l’edat de retir d’aquest col·lectiu amb el règim ordinari de jubilació de la funció pública i de la normativa general de la CASS. Es podran tramitar per ordenança penal per entesa prèvia aquells delictes patrimonials la pena màxima prevista dels quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó No obstant això, es precisa que aquells batlles i magistrats que ho vulguin fer podran sol·licitar la prolongació de la durada del seu càrrec, i la podran allargar fins als 75 anys com a màxim amb l’acord del Consell Superior de la Justícia. La Justícia andorrana es troba amb el fet que una bona part dels magistrats d’instàncies superiors que durant anys han aportat experiència i qualitat venint d’Espanya o França arribaven ara a la seva edat de jubilació. D’aquesta manera podran allargar una mica més l’estada en la Justícia andorrana. Al mateix projecte de llei s’amplien els supòsits en què es pot aplicar el procediment de l’ordenança penal previst als articles 166 bis i 166 ter del Codi de procediment penal. Aquests dos articles, de forma planera, estableixen els denominats judicis de conformitat. O el que és el mateix, aquelles condemnes que porten de manera prèvia a l’arribada al tribunal un acord, una entesa, entre totes les parts, i especialment la fiscalia, l’acusat o acusats i, també, els afectats o víctimes. La modificació comportarà incloure dins el catàleg de judicis que es poden sotmetre a dit procediment els delictes contra el patrimoni la pena màxima prevista dels quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó. En aquesta forquilla, dels delictes patrimonials previstos al Codi penal, s’hi troben els robatoris simples (no els qualificats, que superen el llindar dels vuit anys), algun tipus d’extorsió, certes estafes o apropiacions indegudes i totes les fallides delictives. Aquesta mesura, que caldrà que l’aprovi el Consell General, òbviament, permetria, segons el Govern, agilitzar certs procediments judicials en un just equilibri entre l’eficàcia del sistema penal i el respecte dels drets a la defensa.