Satisfacció a mitges per la descongelació de bona part de les pensions més altes

El pressupost per al 2024 inclou una mena de graella per fixar quin increment s’aplicarà a les prestacions que paga la parapública. A diferència d’anys anteriors, aquests augments no es limiten a les pensions que no arribin al límit que marca dues vegades el salari mínim. En aquest cas s’estableix que s’aplicarà el 4,6% d’IPC. En anys anteriors, com s’ha dit, això es quedava així. Per sobre d’aquesta xifra, les prestacions quedaven congelades. Enguany, tant el text original com l’esmena presentada pels grups de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos), fixen més augment. Per a les pensions que se situïn entre dues i tres vegades el salari mínim, el 50% de l’IPC. I si estan entre tres i quatre, el 25%. Només queden sense cap canvi les superiors als quatre cops. [related:articles:1] El president de la Federació d’associacions de gent gran, Fèlix Zapatero, recorda que altres anys això provocava que “persones amb pensions de 2.600 euros no els pugessin”. I que “hi havia gent a qui en deu anys no se li havia fet cap increment. Per tant, al seu entendre, “ara això s’ha millorat”. Tot i això, no amaga que considera que la revalorització hauria de ser per a totes les pensions. “És injust que no sigui així, però és una decisió política”, ha apuntat. Zapatero apunta que els càlculs era que, fins a l’any passat, el nombre de persones que es quedaven sense cap increment se situava entorn els 170. Ara, aquesta xifra s’haurà rebaixat. Confia, però, que la decisió marqui una “inèrcia” de cara al futur i “per a més endavant, es facin altres talls”. Des del consell d’administració de la CASS, Risco recorda que “fa temps que reclamo que per a les pensions més altes no podia ser que la revalorització fos zero”, ja que “això suposa una pèrdua de poder adquisitiu”. Per això, explica que “vam fer una proposta”, però no pas amb el degradat que s’ha acabat adoptant. Des de l’òrgan, indica, es va fer un esglaonat més lineal i “matemàtic”. Bàsicament, s’entén que no pot ser que algú que superi lleugerament el límit de dues vegades el salari mínim tinguin el mateix increment percentual d’un pensionista que fregui els tres cops. També apunta que es poden donar casos que prestacions superiors en import quedin desbancades per altres que, fins ara, estaven per sota perquè a les primeres només s’apliqui una part de l’IPC i, a les segones, tot. “Això no és just”, apunta. Per això, admet “una millora” però, al seu entendre, no suficient. De fet, no amaga que es mostra contrari al fet que hi hagi increments diferents (o fins i tot no n’hi hagi) en funció de l’import de cada prestació. “Si jo me’n vaig a la llei de la CASS, dona a entendre que o s’apugen totes les pensions, o no se n’apuja cap”, adverteix el representant dels jubilats al consell d’administració de la parapública.