Sense construccions de nou però amb emoció castellera

La plaça del comú ha gaudit durant un parell d’hores de la tradició castellera. La balconada comunal ha estat presidida pel cònsol David Astrié i l’excònsol i ara ministra de moltes coses Conxita Marsol. I per l’alcaldessa de Valls, població germana de la capital del Principat, Dolors Farré, que ha semblat, des de la plaça, que explicava mitja vida al número 2 de la corporació local, Miquel Canturri. En fi, que dins del balcó entraven i sortien del balcó. I a baix de la plaça s’observaven més de prop les evolucions dels castellers. Tocar amb el nas aquesta munió de gent permet veure com ciutadans d’orígens i interessos molt diversos acaben units per això d’enfilar-se un damunt dels altres. Els castells tenen requesta. I a Andorra hi ha un magnífic ambient. Pocs -com a mínim si es compara amb els de Valls, per exemple- però molt ben avinguts. Llàstima, explicava un dels membres de la colla experimentat en mil batalles aquí i en altres places de molt més nivell, que el grup no tingui un local al centre del país on poder assajar. Perquè els castells s’assagen. Els castellers entrenen. I hi ha poca cosa que es deixa per a la improvisació. Ho han pogut veure els assistents a l’exhibició d’aquesta tarda a la plaça Príncep Benlloch. Quan els caps de colla, mapes a la mà inclosos, veia que una estructura no començava prou sòlida, que els segons -és a dir, aquells que s’enfilen damunt la pinya, que és la munió de gent que toca a terra- no estaven prou ben anivellats, tocava a retirada. Ningú no se la juga i tothom gaudeix. Encara que no ho sembli. Que els de Valls, tot i ser pocs, per dir-ho d’alguna manera, tenen titulars, suplents i resuplents. I si el cap tria un o una i deixa fora una o un, hi ha una mica de batalla. Rivalitat sana. Això encara no passa a la colla d’Andorra. Explicava un altre component del grup, que mentre que aquest divendres hi havia vuit nanos assajant pel cantó local, la ‘canalla’, que és així com es diuen els més petits de la colla que acaben configurant el pom de dalt de qualsevol estructura humana, que havia vingut de Valls eren més de quaranta. I això que si aquesta tarda els vallencs no han provat res de nou és perquè no eren prou per atrevir-se a enlairar castells de gama alta. Calen mans i quilos. I agilitat i precisió. El 5 de 7 dels Xiquets de Valls, l’estructura més voluminosa que s’ha vist. En fi, que no hi ha hagut castells de nou però sí emoció, atreviment i bon rotllo. Després dels pilars de rigor per marcar l’inici de la jornada, els Castellers d’Andorra han obert plaça amb, potser, la seva estructura més complexa de l’exhibició. Un 3 de 6 amb agulla (un pilar de 4) enmig. Els andorrans han anat a allò segur però -lluny dels vallencs, és clar- han acabat satisfets de poder un 4 de 6 i un 3 de 6. Tots nets i sense grans patiments. I un pilar de 4 aixecat per sota al segon intent que caminant fins al balcó comunal hi ha deixat l’enxaneta. Els de Valls, s’han estirat amb dues construccions de 8 (una de tres i una altra de quatre) i han acabat l’exhibició central amb un 5 de 7. Una vegada han decidit tirar endavant els castells, cap d’ells ha patit. Ni el més mínim. Més mala sort ha tingut en la recta final un pilar de sis que just acabat de carregar s’ha desmuntat causant un bon nyanyo a més d’un i de dos integrants de la colla. Al final, un nou pilar amb vano per darrere ha tancat la diada castellera. Sense nous però amb satisfacció. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]