Vitamines (i cua) per un tub

“Lamentem la gent que s’ha quedat fora, l’any que ve la tornarem a portar”, es disculpava l’organització de l’esdeveniment, que no era conscient de la immensa tirada que tenia la conferenciant madrilenya. Mitjançant un discurs ple d’entusiasme i positivisme, Rojas ha volgut fer públic un diagnòstic científic que pretén explicar per què avui en dia ens hem tornat més irritables, impacients i desavinguts davant les situacions que afrontem en el nostre dia a dia. Fer una anàlisi sembla molt fàcil, però la ciència explica moltes de les relacions entre cos i ment, i el primer pas per aconseguir una harmonia entre ambdues parts és l’autoconeixement per comprendre’ns a nosaltres i, sobretot, comprendre als altres. [related:articles:1] En primera instància, l’exitosa doctora, coneguda també pels seus llibres i un pòdcast amb milers d’oients, ha fet referència a l’existència del cortisol, una hormona lligada a l’estrès que ens abaixa els ploms i no deixa distingir entre el que és real i el nostre imaginari. “Mai hem estat tan connectats i a la vegada tan sols”, afirmava per descriure l’efecte que ha comportat l’aparició de les xarxes socials i les noves tecnologies com a actors que ens inunden un cervell ple d’inputs i buit de raonaments. “La societat fomenta el que després condemna”, sentenciava la doctora Rojas entre els aplaudiments d’una sala plena a vessar Aquestes eines, mal usades, es podrien catalogar com una droga més, i ens transmeten la dopamina, un neurotransmissor que produeix les mateixes sensacions que altres addiccions com podrien ser la cocaïna o la pornografia. Ens exciten i ens fan viure en abundància, demanant-ne cada cop més dosis fins que apareix un dolor que costa revertir. “La societat fomenta el que després condemna”, sentenciava Rojas entre els aplaudiments de la sala, destacant la bondat d’aquest dolor com un sentiment que ens adverteix i que també juga un paper molt important una vegada estem intoxicats. ‘Use it or lose it’ resumia la psiquiatra per definir l’última de les parts que completaven el diagnòstic de la societat actual. Les múltiples comoditats han fet que cada cop fem servir menys el nostre cervell, que es va deteriorant amb el pas del temps si no l’utilitzem quan és oportú. Una condició que esdevé innegociable per a les noves generacions, perquè d’aquesta manera ens tornarem més empàtics i menys individualistes. És a dir, persones vitamina. “Ens hem de tornar a il·lusionar”, concloïa Rojas abans que es tornessin a encendre els llums d’un auditori ple de gom a gom i es dibuixés un somriure entre els assistents, com si parar l’atenció durant aquell parell d’hores els hagués retornat la felicitat eterna.