Boscos preservats però també ben gestionats

El canvi climàtic o l’acció de les persones són elements que afecten els boscos, uns espais naturals que no passen el seu millor moment. Ho recordava Lydia Magallón en la presentació de la conferència i per tant, cal tenir clar els reptes que es tenen per davant. Des de l’associació Sèlvans proposen la triple resiliència per propiciar que els boscos “tinguin millor capacitat d’adaptació a la sequera i a l’increment tant preocupant de les temperatures”. Una triple resiliència que passa, “primer de tot, indubtablement” per “corregir les masses arbrades tant atapeïdes, la densitat excessiva i que pateix molt pel recurs aigua”. Hidalgo ha deixat clar que els boscos massa atapeïts “s’han d’aclarir” i cal treure els arbres “pitjors conformats i preservar els que millor capacitat de resposta tenen”, com els més grans. En segon lloc, toca restaurar espais oberts que s’han emboscat en les últimes dècades. “Ajuda a diversificar el mosaic i afavorir la diversitat agroforestal”, ha indicat, afegint que aquests espais oberts s’han de disposar “estratègicament per franges discontinues perquè actuen com a tallafocs”. Aquí també juga un paper fonamental al ramaderia extensiva per poder fer un manteniment que seria “inassumible” fent determinades actuacions cada any. Jaume Hidalgo durant la conferència. // Consell General La tercera resiliència, “la gran oblidada”, és propiciar la maduresa del bosc en una proporció mínima de la massa arbrada. “Conformar una matriu de rodals gestionats en la seva dinàmica natural on hi pot haver ramaderia, hi pot haver afavoriment d’espècies, però allà l’objectiu principal no és treure fusta, sinó afavorir la complexitat ecològica”. Hidalgo fa una comparativa amb els nuclis urbans: “tenim zones residencials, industrials i el barri vell i als boscos passa el mateix. Hem de tenir zones destinades a produir fusta, altres a recuperar espais oberts i finalment mantenir boscos madurs”. Tot plegat tenint clar que falta pedagogia. “La clau dels boscos és que no es pot generalitzar”. Cada espai necessita el seu tipus de gestió i cal ser conscients que tallar arbres en alguns sectors “és beneficiós pel bosc” i “això s’ha de traslladar a la societat”. Des de Sèlvans, a més, aposten per treballar la funcionalitat terapèutica dels boscos, una qüestió que en països asiàtics, per exemple, fa anys que es porta a terme. Una funcionalitat que deriva dels boscos madurs, amb arbres centenaris, sobretot, i que passa, especialment, per la “prevenció”. Uns espais que Hidalgo deixa clar que no s’han de pensar en clau turística i de massificació, sinó per a la població local. Jaume Hidalgo i Lydia Magallón. // Consell General Uns boscos que han de tenir unes característiques concretes. Han de ser boscos majestuosos i el més naturals possibles. “En els grans arbres s’hi fan més líquens, més molses, fongs… hi ha més biodiversitat i més riquesa de compostos volàtils orgànics que interaccionen amb organismes, alguns dels quals milloren el nostres sistema immune”. A més dels beneficis fisiològics, també hi ha els psicològics, assegura. “Donen una major sensació de confort”, ha afirmat. Han de ser també espais tranquils, accessibles, disposar de recorreguts d’entre 1 i 3 quilòmetres, que permetin la creació de recursos dinamitzadors al voltant com refugis o balnearis i que tinguin un seguiment mèdic.