Cinema de factures

La primera pregunta, com han volgut remarcar alguns dels lletrats, és que, si eren falses, qui era qui les falsificava? Si era Pallardó, que al final era qui feia els moviments, per què no està a la banqueta amb la resta de processats. I, també, per què són inautèntiques les que es trobava dins la documentació de Banca Privada d’Andorra i les que tenien altres entitats, com Andbank o MoraBanc, que també van treballar, i durant molts anys, amb l’empresari espanyol. La sessió d’aquest dimarts ha continuat amb la declaració, com a pèrits, de fins a cinc policies del grup de delictes econòmics. Novament, però, parlar, han parlat poc. Primer, perquè el fiscal intervé molt. I, segon, perquè durant bona part del judici el que se’ls ha demanat -a ells i a la resta de presents- ha estat llegir. Veure a la pantalla bona part de la ingent documentació de la causa. Més concretament, especialment factures. I més factures. Les que hauria presentat Pallardó per justificar els moviments de diners que feia als bancs del país. Cal reiterar, en plural. Perquè l’empresari treballava, sí, amb BPA -cert que amb una quantitat molt elevada-, però també amb Andbank o amb MoraBanc, que en el seu moment, igual que l’entitat finalment intervinguda arran de la nota del FinCEN, van cancel·lar els comptes arran de l’esclat, a Espanya, del ‘cas Emperador’. L’objectiu del fiscal seria demostrar que les factures que es presentaven eren mers documents creats sense cap operació real al darrere per justificar les transferències que passaven per Andorra. Tot fa pensar que la intenció és anar ensenyant encara més documents d’aquest tipus els pròxims dies. Per tant, el judici ha entrat, novament, en bucle. En aquest cas, però, sembla que el darrer -caldrà veure, però, quan se’n surt-. La dels policies és la darrera declaració que resta ja del procediment. Tot fa preveure que, un cop s’acabi, el judici se suspendrà fins al setembre. Llavors, serà el torn de la fase de conclusions.