Coloms nostres que esteu per tot arreu

Un primer element que la ciutadania ha de tenir clar, segons les fonts consultades, és que està prohibit donar menjar als coloms. A més, el pa, que tradicionalment se’ls dona, anima, estimula la procreació. De fet, asseguren les fonts consultades, la població de coloms sol anar allà on troba menjar. I s’hi estabilitza. A Andorra la Vella hi ha hagut especialment tres punts associats a persones que habitualment les alimenta: la plaça del Poble, la zona de la rotonda de la Dama de Gel i el passatge Biscariet. Certament, des de fa molt temps, s’ha intentat convèncer aquelles persones que donen menjar els coloms perquè ho deixin de fer. I l’arma del convenciment no ha acabat de funcionar. I per molt que les ordinacions permeten multar, no s’ha acabat de prendre la decisió, des de l’administració parroquial -ja no l’actual, sinó l’antecessora- de sancionar de forma efectiva. Establerta aquesta premissa -alimentar aquestes aus no està permès- cal observar altres elements. Actualment es treballa en un escenari que barreja algunes de les alternatives plantejades fins ara: l’objectiu seria caçar tanta part de coloms com sigui possibles i situar-los en dos punts concrets de la parròquia, fora del centre, on se’ls alimentaria. No seria un colomer però gairebé. I el menjar que se’ls donaria seria l’esmentat pinso esterilitzant Per eradicar la població de coloms només n’hi ha una de contundent i que toparia frontalment amb els animalistes. Així les coses, l’administració ja ni l’anomena per no enfurismar les masses. Fins ara s’haurien provat tres escenaris que no han funcionat per diferents motius. El primer, donar pinso anticonceptiu. Els tècnics comunals i empreses especialitzades del país hi estaven a favor, però tècnics de Medi Ambient s’hi van oposar perquè consideren que pot afectar, en negatiu, altres espècies de moixons. Cert es que aquest pinso -força car- funciona un temps. Però quan es deixa de donar, la població creix de manera exponencial. L’altra opció, que també es va plantejar, era crear una mena de gran colomer. Caçar les aus i traslladar-les allà, traient-les del nucli central de la parròquia. Ben alimentats, aparentment els coloms no tindrien problemes en estar-s’hi. Es va fer alguna prova però no va acabar de rutllar perquè es va tornar a donar pa pel centre de la parròquia i els coloms van tornar d’allà on havien estat trets. També hi havia un altre escenari. Alguns ajuntaments catalans es van interessar en poder rebre coloms ‘andorrans’. Quan es va estudiar la situació, llavors van aparèixer problemes amb el transport i amb el pas de la duana i qüestions sanitàries. I ja no es va avançar en aquest sentit. Com que fa mesos que no hi ha cap mesura de control, la població ha crescut, aparentment, de manera important. Per això que la qüestió torni a estar sobre la taula. No hi ha una decisió presa. Però es treballa en un escenari que en barreja dos dels anteriorment esmentats. L’objectiu seria caçar tanta part de coloms com sigui possibles i situar-los en dos punts concrets de la parròquia, fora del centre, on se’ls alimentaria. No seria un colomer però gairebé. I el menjar que se’ls donaria seria l’esmentat pinso esterilitzant. Per mirar d’aturar el creixement d’una població que cada vegada envaeix més terreny.