Confirmada la condemna a un policia que va insultar i amenaçar un company

El cas es remunta a l’octubre del 2020 arran d’una fortíssima enganxada entre condemnat i víctima a la sortida del garatge del despatx central de l’edifici de l’Obac, presenciat per altres membres del cos. Li hauria etzibat verbalment tota una sèrie d’improperis, molts dels quals relacionats amb l’origen del seu pare (de Melilla). Entre ells, “moro de mierda” o “vuélvete a África”. També el va amenaçar: “te cortaré el cuello”. La cosa no va anar a més perquè se’ls va acabar separant. Era, de fet, la culminació d’anys de diferències i de topades entre tots dos. L’ara definitivament condemnat, membre de la unitat de fronteres. La víctima, de l’àrea de seguretat ciutadana. Segons es va explicar al judici, la situació feia temps que es donava sense que els màxims responsables del cos hi haguessin intervingut. I es va agreujar a partir del moment en què el germà de l’agredit (verbalment, cal recordar) es convertís en ministre. [related:articles:1] Arran de l’incident, es va actuar. Però no dins del cos. Ja judicialment. I el cas fa uns mesos va arribar al Tribunal de Corts. Al processat se’l considerava responsable de fins a tres delictes: major de discriminació per motiu d’origen, amenaces i revelació de secrets. El tercer va acabar decaient. Dels altres dos, però, sí que se’l va trobar culpable. Corts va imposar una pena de 18 mesos condicionals. No hauria d’entrar a presó, cert, però la pena hi era. El que no es fixava és cap inhabilitació. El condemnat va presentar recurs davant el Superior per intentar revocar la condemna. [related:articles:1] El seu advocat va defensar en la vista d’apel·lació que els insults no eren amb “un animus” injuriós sinó que era una forma de fer entre els dos. I sobre el delicte d’amenaces, va argumentar que calia que la víctima hagués passat por de debò, fet que no s’hauria produït. Les acusacions van oposar-se al recurs i van voler deixar clar que els mots proferits eren delictius i que, a més, comportaven discriminació. Sobre les amenaces va recordar que “la família va marxar de casa”. Ara el Superior ha donat a conèixer la resolució. I valida la sentència inicial de Corts. Per tant, esdevé ferma i el policia està condemnat. Caldrà veure ara quina decisió pren la direcció del cos, tot tenint present que la sentència no va incloure una pena ferma d’inhabilitació, però també la legislació que regula el cos d’ordre.