El comú de Sant Julià redueix un 17% la petjada de carboni entre 2018 i 2022

“Teníem molt clar el que volíem i haver reduït un 17% les emissions de CO2 en quatre anys crec que podem dir que no està gens malament”. Així resumia el cònsol major de Sant Julià de Lòria la situació de la corporació respecte a la petjada de carboni segons les dades exposades després de l’estudi realitzat per BMS Consultoria Estratègica i que ha analitzat el període 2018-2022. José Gismero, cap de projectes de Bomosa, ha detallat que s’han analitzat tant les emissions directes del comú (corresponents a la combustió de calderes, emissions dels vehicles comunals o dels aires acondicionats) com les indirectes (derivades del consum d’electricitat). En aquest sentit, les primeres suposen un 42% de les emissions, mentre que les segones un 58%. “Teníem molt clar el que volíem i haver reduït un 17% les emissions de CO2 en quatre anys crec que podem dir que no està gens malament”, ha dit Majoral Gismero ha detallat que en el cas de les emissions directes s’han reduït un 22%, quedant-se en 196,59 tones de CO2, gràcies especialment a la reducció d’un 34% de les emissions per gasoil de calefacció a l’edifici del Molí i al Centre Cultural i de Congressos. “Implica una sèrie de mesures d’estalvi energètic i un ús adequat dels edificis públics quant a l’estalvi de calefacció en hores de funcionament dels aparells i també de les temperatures de cada estança”, ha explicat Gismero. En el cas de la mobilitat comunal, s’ha donat un increment del 9% de les emissions derivades de l’ús dels vehicles, però que s’explica per un major nombre de vehicles de la flota comunal i dels desplaçaments. Pel que fa a les emissions indirectes s’han reduït un 13%, quedant en 2770,5 tones de CO2. En aquest cas s’ha vist que l’enllumenat públic suposa “la meitat del consum” i haver-lo pogut reduir fins a un 25% és un fita “significativa” que ha contribuït de forma decidida en aquest àmbit. El canvi s’ha aconseguit per la substitució de lluminàries tradicionals per les de tecnologia LED, així com per l’ajustament de la il·luminació al carrer. La idea, si se segueix el planning fixat per la consultora, és que el 2030 el comú hagi reduït les emissions un 50% i que el 2040 s’assoleixi la neutralitat amb carboni Tot i aquests bons resultats, el cap de projectes de Bomosa ha detallat que l’estudi inclou també un seguit d’accions que s’haurien de tirar endavant per seguir fent camí. Així, es preveu continuar actuant en les instal·lacions que més energia consumeixen, com són l’edifici del Molí i el Centre de Congressos, continuar substituint el parc de llum per llums de LED, produir més electricitat (quan s’acabin les obres del Centre Cultural es posaran en marxa el panells fotovoltaics de la coberta) i racionalitzar els desplaçaments dels vehicles comunals a més de substituir progressivament els vehicles per altres de baixes emissions o elèctrics. La idea, si se segueix el planning fixat per la consultora, és que el 2030 el comú hagi reduït les emissions un 50% i que el 2040 s’assoleixi la neutralitat amb carboni, “10 anys abans de l’objectiu que té el Govern”, ha destacat Gismero. En aquest sentit, Majoral ha avançat que la reducció de les emissions de CO2 “serà un dels punts importants del programa electoral” i considera que “ja no és qüestió de color polític, crec que és una obligació per a qualsevol mandatari fer una administració lliure de carboni veient l’emergència climàtica”. Per això ha assegurat que si un cop passades les eleccions continuen al capdavant del comú “seguirem treballant en les mesures que es plantegen a l’informe i per què no esbrinar altres energies com l’hidrogen”.