El Consell General recupera el llibre d’actes que feia mig segle que estava ‘desaparegut’

De la consciència que faltava el tomb esmentat se’n té de manera irrefutable des de fa uns mesos, a partir de la preparació del projecte de transcripció de les actes del Consell General. El treball es va encarregar, o en té encomanada la direcció, el reconegut historiador medievalista i fins a la seva jubilació director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) Jordi Guillamet. De fet, en certa forma és mèrit de Guillamet la recuperació del tomb que faltava. Ell hauria estat, fent la feina de preparació prèvia a la transcripció, qui hauria exercit una forta pressió. Hauria estat una mena de detectiu consultant aquí i allà des que va tenir clar que no hi havia el llibre de les actes d’entre el 1744 i el 1863. D’actes, al Consell, n’hi ha des del 1289. Clar que no totes són del mateix format que les que s’inclouen en el llibre que ara s’ha recuperat i que el síndic general i l’historiador medievalista presentaran en societat i amb tota mena de detalls -menys el que desperta el major interès, qui tenia el tomb- aquests dimarts a la sala de Passos Perduts de Casa de la Vall. És, a la seva manera, la resposta a la compra dels frescos de Sant Esteve. El Govern paga per unes pintures murals del segle XIII i el Consell General recupera a cost zero unes actes que reflecteixen bona part de la història del Principat a cavall dels segle XVIII i XIX. El síndic general i l’historiador medievalista Jordi Guillament presentaran en societat i amb tota mena de detalls -menys el que desperta el major interès, qui tenia el tomb- aquests dimarts a la sala de Passos Perduts de Casa de la Vall Guillamet ha hagut d’anar fent feina de formigueta, i més encara fins i tot de detectiu. Anar tancant el cercle de qui podia tenir el llibre. Perquè era clar que estava desaparegut però no pas per a tothom. L’historiador medievalista tenia clar que les actes no havien sortit d’Andorra, però altres interessats en la qüestió pensaven que sí que hauria traspassat les fronteres. La feina de Guillamet va posar setge a qui tindria el document i per acabar-ho d’adobar, han assegurat fonts governamentals, es va interposar una discreta denúncia a la policia i fins i tot es va activar la Interpol per si realment el document havia sortit del país. Aparentment, han assegurat les fonts ministerials consultades, no hauria calgut una actuació policial en tota regla. Abans hi hauria hagut contactes i la confirmació que el llibre podia aflorar. Els detalls exactes se’ls guarda el síndic per explicar-los aquest dimarts en un acte públic. Però sembla clar que la pressió va fer efecte. I aquell o aquells que tenien el llibre van mostrar-se disposats a tornar-lo. És clar que amb certes condicions. No hi podia haver cap repulsa penal i, en principi, amb un pacte que d’entrada es mirarà de complir. Que no se sàpiga d’on ha sortit el llibre. Per cert, que el volum està en un magnífic estat de conservació i podrà ser transcrit com la resta de la col·lecció. Jordi Guillamet i el professor, doctor i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ignasi Baiges podran fer la transcripció completa. Baiges, reconegut paleògraf medievalista ha participat en nombrosos treballs com a paleògraf a Andorra des de la dècada de 1980 i fins a l’actualitat. Els dos medievalistes són els encarregats de fer, de dirigir almenys, la transcripció de les actes històries del Consell General. Ara ja hi seran totes. A no ser que es trobi que falta alguna cosa. Perquè de documents sempre se n’extravia algun.