Però no va tenir problema en continuar fent de les seves. De fet, segons diverses fonts del sector, l’home hauria jugat des de fer molts anys entre allò legal i el que no ho era. I aprofitava el títol d’un col·legiat ja jubilat per anar fent. I va continuar operant fins i tot després que els propietaris de la immobiliària descobrissin que no estava complint amb les seves obligacions. Ni vers els clients ni respecte d’ells. [related:articles:1] En efecte, la dona que havia abonat 20.000 euros a mode de paga i senyal per un apartament a Encamp i va tenir clar que l’intermediari se li havia quedat els diners i l’operació de compravenda que s’hauria hagut d’activar no avançaria, va fer diverses gestions abans d’interposar una denúncia a la policia. I una d’aquestes gestions va ser contactar amb la propietat de la immobiliària. Amb els titulars de la societat. [related:articles:2] Arran d’aquesta comunicació, els socis de la societat van descobrir que el ‘seu’ treballador operava de manera anòmala. I li van demanar explicacions. Les respostes, aparentment, van ser vagues i fins i tot desafiants. Alhora, els socis haurien descobert que diners que els haurien pertocat tampoc no els arribaven. Davant d’això, ells també van presentar denúncia i van procedir a acomiadar-lo. [related:articles:3] Certament, per fer-ho tot encara més ajustat a la llei i més escrupolosament van dipositar la quitança a la Batllia. Tot i saber-se acomiadat, l’intermediari ara processat, va seguir operant com si tal cosa i utilitzant tant el nom de la immobiliària com el títol del col·legiat que de forma habitual havia prestat el seu segella a l’empresa, encara que en seu policial i judicial hagi assegurat que no. I menys encara que cobrés.