El PP guanya, el PSOE resisteix, VOX es desinfla i Espanya es veu abocada a pactes complexes

Amb els resultats que encara s’han d’acabar de perfilar al cent per cent, sembla clar que cap dels dos grans partits espanyols no en té prou amb els seus aliats naturals, o els que van donar suports a banda i banda el 2019, per assolir la majoria. Per tant, Espanya es veu abocada a un període de negociacions per assolir pactes que serà d’allò més complexe. També ha aguantat bé la plataforma Sumar, que lidera la vicepresidenta governamental espanyola Yolanda Díaz i que ha engolit Podem. El PP obtindria 136 escons pels 122 del PSOE. Els populars recuperen molts diputats (en tenien 89 fins ara), guanyen en moltes circumscripcions i es posen a nivell del 2015. En part, han menjat molt terreny a VOX. Els moviments que hi ha hagut després de les municipals han frenat molta gent que havia votat la formació de Santiago Abascal (que passa de 52 diputats a 33) i ara han preferit l’alternativa lleugerament més moderada que representa Feijoo. Els populars passen de 89 a 136 escons, els socialistes sumen dos diputats als 130 que tenien, Abascal baixa de 52 a 33 i l’esquerra de Sumar assoleix 31 representants. I qui pot ser clau és Junts de Carles Puigdemont Gairebé de forma sorprenent, la formació que lidera Pedro Sánchez suma dos escons més dels que tenia fins ara. En part, ho fa gràcies als bons resultats obtinguts a Catalunya, on és la principal força electoral. Arreu de l’Estat espanyol, el PSOE ha sumat molt de gent que en altres conteses electorals havia donat el seu suport a Ciutadans. Les aliances teixides pel PP han fet que els simpatitzants de Ciutadans, que ja no ha concorregut enguany als comicis, s’hagin decantat més pels socialistes que pels populars. La plataforma d’esquerres Sumar de Yolanda Díaz, que engloba Podem i Más País, que en conjunt havien sumat fa quatre anys 38 escons, n’ha obtingut en aquesta ocasió 31. És una bona reculada. Però, amb tot, és una reculada molt controlada i que fa estar satisfet l’entorn de Díaz. Rere aquestes quatre formacions citades queden els partits de caràcter nacional o regional. En primer lloc, Esquerra Republicana (ERC), que va permetre la investidura de Sánchez fa quatre anys i que ha patit una davallada molt important, passant de 13 a 7 diputats. També tindrà set escons al Congrés Junts, la formació que encapçala Míriam Nogueras, que fins ara tenia vuit representants a la cambra parlamentària espanyola i que podria arribar a ser clau per una acumulació de suports que pogués acabar fent president del govern espanyol eventualment Pedro Sánchez, encara que hores d’ara qui té més possibilitats d’arribar a la Moncloa és Núñez Feijoo, encara que amb menys facilitat de l’esperada. Rere ERC i Junts, i entre els partits ‘petits’, hi ha Bildu, que passa de cinc a sis diputats, i el PNB, que fa el viatge a la inversa (de sis a cinc diputats). Coalició Canària passa de dos a un i el BNG gallec manté l’escó que tenia. La CUP perd els dos diputats igual com els regionalistes càntabres o Terol Existeix. Finalment, la formació nacionalista navarresa propera al PP UPN manté l’escó que tenia fa quatre anys la plataforma Navarra Suma, que incloïa Ciutadans.