El totterreny que no vol treure ningú

L’accident -suposadament causat pel propi conductor que va acabar morint- va esdevenir-se el 16 d’octubre a primera hora de la tarda. El vehicle que conduït el malaurat home, un mecànic de 37 anys amb establiment obert a Santa Coloma, no era de la seva titularitat però sí que estava en pupil·latge al taller de la propietat del finat. Heus aquí, doncs, dos possibles intervinents en el cas que no es posen d’acord, segons les fonts consultades. L’asseguradora del vehicle i l’asseguradora que també hauria de tenir el taller. I encara hi ha un tercer element que pot resultar clau i que cal citar per entendre tot plegat però sobre el qual no cal donar-hi més voltes: l’acció mortal hauria estat volguda i buscada pel finat. Les fonts consultades han explicat també que l’operació de retirada no sembla senzilla. I que és possible que fins i tot calgués haver-hi de fer actuar un helicòpter. Fet i fet, el cas és que 120 dies després del luctuós fet, el vehicle continua allí. I això que diversos ciutadans a títol personal i també alguna administració -al seu dia almenys el comú de Sant Julià de Lòria- han reclamat que es retiri d’una vegada el cotxe, pels efectes contaminants que té, directament abocats a la naturalesa, sense filtres. Una de les rodes va quedar a uns quants metres del cotxe, ara coberta de vegetació. | B. N. De fet, sempre segons les fonts consultades, hi ha qui manté que davant el guirigall existent entre les asseguradores, el que caldria és que se’n fes càrrec l’administració, que assumís d’entrada l’operació d’extreure el totterreny convertit en ferralla i que després repetís, en terminologia jurídica, contra qui escaigui. Però hi torna a haver llavors el problema: i ¿contra qui haurà d’anar i a qui haurà d’exigir el pagament de les despeses si no hi ha manera que les parts s’entenguin? I es torna al peix que es mossega la cua i el totterreny sense que el tregui ningú.