Empresonar per la via directa algú expulsat com a substitutiu de la pena de reclusió és correcte

En efecte, el contrabandista en qüestió va ser condemnat el juliol passat, mitjançant ordenança penal, com a autor d’un delicte menor de contraban de mercaderia sensible i d’un delicte major d’associació il·lícita a una pena de 9 mesos de presó ferma a substituir per l’expulsió del Principat d’Andorra per un període de 7 anys i al pagament d’una multa de 7.000 euros. Aquesta ordenança penal va ser notificada al condemnat, el qual assistit del seu advocat, va donar-hi el seu acord i va optar per l’expulsió del Principat. Tot just dos mesos després, el 9 de setembre, el mateix home va ser controlat al Pas de la Casa i malgrat intentar fugir se’l va acabar detenint i posant-lo a disposició del batlle de guàrdia que en va decretar l’immediat empresonament. Quan es va dictar la condemna original, el contrabandista origen de la sentència ara dictada pel TC “va ser degudament notificat i el recurrent sabia, doncs, que si no respectava la mesura d’expulsió per la qual havia optat, hauria d’ingressar a la presó” Entenia la defensa de l’home que s’hauria d’haver fet una nova audiència, una nova resolució o notificació almenys. I com que això no hi va ser, va promoure el recurs d’empara per una presumpta vulneració del dret a la llibertat, reconegut a l’article 9.1 de la Constitució, així com dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Carta Magna tenint en compte les decisions judicials que s’han anat produint. El Constitucional va admetre estudiar el cas però la decisió final és ben clara. No hi ha vulneració de cap dret perquè l’expulsió aplicada era una mesura de substitució, no pas la condemna principal en sí. En la seva fonamentació jurídica, el TC manté que d’acord amb l’article 65.3 del Codi penal, “en cas que la persona expulsada entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda per l’expulsió”. Recorda l’Alt tribunal, i ja s’ha anat dient, que “l’ingrés del recurrent a la presó el 9 de setembre del 2023 no és a causa d’una nova decisió de justícia, sinó de l’execució de l’ordenança penal del 4 de juliol del 2023 mitjançant la qual se l’havia condemnat a una pena de 9 mesos de presó ferma que podia substituir per l’expulsió del Principat d’Andorra per un període de set anys”. Aquest pronunciament li “va ser degudament notificat i el recurrent sabia, doncs, que si no respectava la mesura d’expulsió per la qual havia optat, hauria d’ingressar a la presó”. Per consegüent, “el Tribunal de Corts no ha vulnerat els drets a la llibertat, a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa pel fet de considerar que una notificació i una audiència prèvies a l’ingrés al centre penitenciari no eren necessàries, ja que aquest ingrés era la conseqüència coneguda de l’ordenança penal dictada el 4 de juliol del 2023, la qual ja li havia estat degudament notificada”.