Enlluernant l’orquestra Robert Schumman

Té 21 anys i des de ben petit que està envoltat de música. Els seus pares són professors de música i violí i això explica la seva gran passió. Primer va estudiar violí i després piano. Als 7 anys entra a l’Institut de Música i comença amb el violoncel on va poder aprendre de grans professionals com Lluís Claret. “M’ho vaig preparar pensant en com seria l’experiència perquè hi ha músics que parlen molt bé de les proves i d’altres tenen dificultats” La dedicació ha estat plena amb moltes hores de treball i estudi per tal de poder aconseguir el seu objectiu. Actualment, es troba a Alemanya que es pot considerar com la capital el ‘cello’. Cursa els estudis a l’Escola Felix Mendelssonh a Leipzig i fa uns dies va superar la prova d’academicista a la prestigiosa Orquestra Robert Schumann. “Vaig rebre el missatge un parell de setmanes que es fes la prova i demanaven un primer moviment d’un concert per a violoncel. M’ho vaig preparar pensant en com seria l’experiència perquè hi ha músics que parlen molt bé de les proves i d’altres tenen dificultats”, ha explicat. Jordi Albelda amb el violoncel Tretze instrumentistes són els que es van presentar a la prova. “Vaig tocar cinc minuts perquè no toques tota la peça. Volen veure que tens les capacitats i el so que busca l’orquestra”, ha exposat. El jurat va concloure que Albelda havia estat el millor i se li atorgava la plaça d’academicista per a un any. “Vaig tenir sort perquè al ser la primera vegada anava sense pressió”. Manifesta que el factor sort és molt important i és una sensació que ja havia experimentat en concursos internacionals perquè “t’has de sentir bé, estar al 100% i controlar els nervis”. “Podré tocar en una orquestra professional, rebre classes del principal violoncel·lista i fer música de cambra”. L’oportunitat que se li presenta a partir d’ara és molt important per qualsevol músic perquè “podré tocar en una orquestra professional, rebre classes del principal violoncel·lista i fer música de cambra”. L’objectiu que es marca és “aprendre tot el que pugui perquè tot el que es fa aquí és diferent del que es fa a Espanya o a Andorra”. Jordi Albelda reconeix que està en un moment en què vol rebre diferents estímuls “per no quedar-me en el repertori de violoncel sol”. Un any que li servirà de molt i per veure si realment, treballar en una orquestra professional és el que vol. A gaudir-ho.