Ens estem europrecipitant?

I avui no sols vull parlar del Govern, també vull fer-ho de l’oposició. És una realitat que hi ha una tensió i un nerviosisme palpable per veure com avancen les negociacions sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. És evident que hi ha clars dubtes sobre els aspectes que s’estan negociant i de si realment serà tan bo l’acord com ens intenten fer creure; però avui vull demanar calma. El Govern ja ha dit clarament que no abandonarà les negociacions; i és un plantejament totalment respectable, si tenim en compte que van guanyar les eleccions, ho van fer amb majoria, i amb un programa electoral que en aquest aspecte era meridianament clar. Entenc perfectament el posicionament dels partits de l’oposició, i comparteixo molts dels seus arguments en contra d’un acord, que almenys, avui dia, ningú ens ha explicat correctament, però encara i així, crec que cal respectar el fet que el Govern marqui els seus temps i avanç en les negociacions; després ja tindrem temps de dir què ens semblen. “És evident que hi ha clars dubtes sobre els aspectes que s’estan negociant i de si realment serà tan bo l’acord com ens intenten fer creure; però avui vull demanar calma” Recordem que aquest acord se sotmetrà a un referèndum, que al final del dia seran gairebé unes eleccions plebiscitàries, entre l’opció del si i la del no, crec que és en aquest moment quan s’haurà de “fer sang” -si escau- contra el text final que es plantegi per sotmetre a referèndum. Fer tot aquest soroll ara no sé si realment ens fa un favor com a país; és respectable tant estar a favor com en contra, però hi ha determinades declaracions o determinats grafismes manipulats que són coses, ho sento, totalment innecessàries i algunes fins i tot reprovables. L’acord amb la UE és una qüestió de país i per una vegada caldrà deixar de costat la política per a tractar de defensar el sí o el no; no com un posicionament de partit o com una part d’un programa electoral, sinó amb arguments objectius, tant d’un costat com de l’altre, i si un cop analitzats tots els arguments objectius, alguna de les opcions ha de fer un pas enrere i, o bé tornar al pacte d’Estat, o bé reconèixer que es van equivocar i convocar eleccions això seria tenir dignitat política, perquè en aquest assumpte ens juguem molt, això no és fer una carretera o no fer-la, no és millorar les pensions o mantenir-les, no és contractar més funcionaris o aprimar l’administració,… això, senyores i senyors, és el futur del nostre país, de les nostres famílies, de les nostres vides i les dels nostres fills. Pot ser un futur per a Andorra o una hipoteca per a Andorra. Si us plau, sentit comú, seny i força; però per sobre de tot, siguem capaços d’analitzar la situació i els arguments amb objectivitat. Ens oblidarem en aquest assumpte tan important de la manipulació política amb interès de part? Espero que sí. Per Andorra, per nosaltres.