Final de festa

A cops, per WhatsApp no només reps un mem repetit, sinó també la promesa d’un dia teòricament inoblidable: la setmana passada va ser la invitació d’un amic per anar al seu aniversari. Hom no està massa per a festes després d’aquelles nits, quan érem joves, que acabaven amb un equilibri dubtós, els veïns emmurriats, i la policia com a convidada sorpresa a darrera hora: no hi ha un millor final per a una nit de farra a domicili que la patrulla ordenant que baixis la música mentre un assistent amb una samarreta antisistema del grup punk Eskorbuto crida: “Molta policia, poca diversió!” al mateix temps que l’amfitrió li diu a l’agent que per descomptat, que ara mateix. Una cançó més, recollim i pleguem. Si t’inviten a un sarau, cal anar-hi encara que et puguis sentir més desubicat que el copríncep episcopal en una discoteca ‘after-hours’ o en una festa com la de presentació del disc ‘Jazz’ de Queen, on el més normal era veure nans hermafrodites amb safates de coca al cap rebent els convidats. “Hi ha una edat en què quan arribes a una festa et pots sentir tan perdut com Belén Esteban en una biblioteca” Hi ha una edat en què quan arribes a una festa et pots sentir tan perdut com Belén Esteban en una biblioteca. Normal, perquè formes part del grup demogràfic que segueix la transmissió per Lòria TV de la missa de Sant Julià des de la Llar del Jubilat, que s’informa a través del teletext i que viu amb el neguit que el dau no li regali tres sisos seguits al parxís en una partida amb altres padrins i padrines. Així, l’endemà (diumenge), i després d’un indeterminat nombre de copes de cava, sobreviuràs amb Ibuprofeno de 600 mg, infusions de menta poliol i llegint els dominicals amb els ulls lleganyosos i mig oberts. I no hi faltarà un Almax Forte per a aquell ardor d’estómac provocat per la ingesta massiva de canapès, convençut que si deies una Ave Maria abans d’empassar-te’ls no engreixaven, quan ni resant tres rosaris seguits hom acaba amb l’efecte devastador d’aquestes petites bombes hipercalòriques. Els danys col·laterals d’una festa sobre els anys són terribles i a tots se’ns passa l’arròs de farra i barrila. I si no que li ho preguntin a l’exfutbolista del Reial Madrid Guti, que amb 46 anys ja és avi d’un nen. ‘Too old to Rock ‘n’ Roll’ (massa vell per al rock and roll), segons els Jethro Tull, però massa jove segons el comú de Sant Julià de Lòria per rebre a casa el butlletí de balanç de mandat. Aquest privilegi només s’atorga als més grans de 60 anys.