La Catalunya que ‘enveja’ la plena i única oficialitat del català a Andorra

Erra ha celebrat que a Andorra hi hagi la plena “oficialitat del català” i ha reconegut que la llengua és “un tema delicat a Catalunya” perquè es va “perdent l’ús social” del català. Segurament durant la trobada institucional, molt institucional, Ensenyat li deu haver explicat que les coses no pinten massa bé a Andorra. Sí que el síndic ha posat al dia la seva homònima catalana en relació amb què s’està tramitant canvis en la llei del català. “La llengua es perd si no es parla”, ha remarcat la presidenta del Parlament, que ha evitat temes polèmics d’origen català en la seva ràpida compareixença davant els mitjans de comunicació a la plaça del Consell, just després de visitar Casa de la Vall. Encara abans havia estat al Palau Episcopal per saludar l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. Tornant al català, Erra ha recordat que es treballa per donar “oficialitat a la llengua a Europa”. I atorgar al català “una força, una viabilitat i aquella estima” que teòricament pot tenir un país com Andorra on en matèria d’oficialitat del català “és envejable”. El català, la cultura, el veïnatge… “Les relacions són molt importants”, ha indicat Carles Ensenyat, que ha celebrat reprendre els contactes que els seus predecessors Vicenç Mateu i Roser Suñé, poc o molt i sempre abans de la pandèmia, havien també tingut. Anna Erra ja ha deixat clar que s’invitarà el síndic a tornar la visita. I així poder continuar treballant en temes compartits. Ja no de gran volada nacional, sinó en altres qüestions, en “problemes del dia a dia”. És a dir, amb “com resolem” el funcionament intern. Ensenyat parlava de tractar del “mètode”; Erra s’ha referit a les “dinàmiques”. Que si el reglament del Consell és més encarcarat que el del Parlament; que si al Parlament hi ha més flexibilitat en segons quines coses, especialment durant les sessions que al Consell. Anna Erra s’ha mostrat satisfeta de poder “normalitzar la relació que hi ha hagut” i de “posar-nos al dia” en qüestions que “ens toquen molt de prop”, entre les quals ha citat la sequera o el català. I de les dinàmiques de funcionament i els ritmes “una mica diferents” d’anar tirant. En fi, una visita pels annals de la història. O, millor encara, per signar els llibres d’honor. I poc més.